El reglament del Parlament diu: «Els diputats poden delegar el vot en els supòsits d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades. La mesa del Parlament ha d'establir els criteris generals per delimitar els supòsits que permeten la delegació». En aquest «degudament acreditades» pot haver-hi un subjecte de polèmica sobre la delegació dels diputats instal·lats a Bèlgica.

Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez poden acreditar perfectament la seva «incapacitat perllongada»: els basta amb enviar a la mesa del Parlament sengles còpies de les ordres judicials que els mantenen a la presó i de les que els deneguen la petició de sortir-ne per anar al Parlament. Si a més a més el mateix jutge els proposa que deleguin el vot, l'acreditació és completa.

En canvi, la incapacitat dels «belgues» és més qüestionable. Poden al·legar que existeix una ordre de detenció esperant-los si tornen a territori espanyol, i que d'aquesta amenaça en deriva una incapacitat. En contra seu es pot argumentar que mantenir-se a Bèlgica per eludir la detenció és una decisió voluntària i per tant una incapacitat que podrien desfer també per decisió pròpia. En admetre la delegació de vot dels presos, la mesa els ha assenyalat un possible camí, que implica un notable sacrifici personal.

La qüestió és polèmica, amb vessants polítics i jurídics. Si la mesa resol a favor de la delegació de vot i ho fa de seguida, la impugnació (de l'oposició o del Govern espanyol) podria ser igualment ràpida i la suspensió, en el seu cas, arribaria abans del ple d'investidura, que així començaria amb unes aritmètiques clarament definides. Una suspensió posterior a la votació d'investidura invalidaria el seu resultat i potser la votació mateixa. Això afectaria el calendari de repetició automàtica d'eleccions.

Per damunt d'aquestes consideracions sobrevolen dues certeses. Una: la mesa, amb majoria independentista, no negarà el vot a Carles Puigdemont. L'altra: la suspensió està cantada. Només deixarà de succeir si no es presenta cap recurs, i això és altament improbable. Quan es produeixi la suspensió, l'independentisme passarà a disposar de només 65 vots, tants com els no independentistes, i els comuns tindran la clau. La manera d'evitar-ho és que algun o alguns dels cinc de Bèlgica renunciïn a l'escó. Amb un n'hi ha prou, però com més siguin, més gran la tranquil·litat.