Els líders mundials que passaran per la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial que va començar ahir a Davos s'hauran de pronunciar sobre com «Crear un futur comú en un món fracturat». L'enunciat fa referència a moltes realitats diverses, entre les quals destaca l'alerta que ha encès el repartiment desigual de la recuperació econòmica. Sobre la taula ha tornat a aparèixer el debat sobre la renda universal garantida. Finlàndia ha estat el laboratori mundial d'aquesta proposta. Durant l'any passat un grup seleccionat de 2.000 persones han rebut una aportació de 560 ?. No hi ha unanimitat a l'hora de valorar els resultats del primer any d'aplicació, però el fet és que els perceptors d'aquesta renda que rebien un sou més baix han abandonat majoritàriament els seus llocs de treball. És aquesta l'única via possible per fer front a la massiva pèrdua de llocs de treball que anuncia la quarta revolució industrial? La convergència entre les tecnologies digitals, físiques i biològiques i la seva aplicació a la intel·ligència artificial en general i a la robòtica en concret anuncien un món molt diferent al que hem conegut fins ara. La robotització pot estar associada a una millora de la productivitat i de la capacitat econòmica, però obliga a plantejar-se com afrontar el trànsit cap a una nova societat. Podem dotar els pressupostos públics de fons per a la subsistència i discutir tant com calgui sobre si el model seria sostenible, però no cal oblidar les conseqüències personals que pot provocar sentir-se substituïble. La causa econòmica que regeix el món pot arribar a la conclusió que tots som prescindibles. Però el dret al treball va més enllà de la reclamació d'un sou digne; és també l'exigència de poder sentir-se partícip de la construcció d'un projecte comú.
