El problema d'accés a l'habitatge comença a ser real i palpable a la ciutat de Girona. Ja no es tracta només dels pisos turístics -que també, segons alerta l'informe de la cooperativa Lacol-, sinó d'una combinació de circumstàncies: l'èxit (positivíssim) de la UdG, que porta milers d'estudiants a la ciutat; els equips i turistes ciclistes que prenen Girona com a base; la frenada de la nova construcció degut a la crisi... El problema se centra especialment en el lloguer, on l'escassetat d'oferta i l'alta demanda fa que els preus no deixin de créixer: de 471 a 560 euros en cinc anys, segons dades de l'Incasòl fetes públiques per ERC. Insostenible per a uns sous que en molts casos no arriben ni a mileuristes i que dificulten tant l'emancipació dels joves com el trobar una llar en condicions per a moltes famílies.
El debat està sobre la taula des de fa temps, i la diagnosi està més que feta. Ha arribat el moment d'emprendre accions, i malgrat la bona tasca de Serveis Socials i l'Oficina d'Habitatge, no poden ser només a curt termini. Igual que s'està elaborant un Pla Estratègic de Turisme, cal un Pla Local d'Habitatge amb mesures -incentives en el cas dels petits propietaris o coercitives en el cas dels grans tenidors- per mobilitzar els pisos buits. L'accés a l'habitatge és un dret, no un privilegi.
