Que la recuperació econòmica afavoreixi quatre vegades més els rics que els pobres ratifica que la crisi va per barris, no per mansions. En un món on creix la desigualtat econòmica, Espanya és un gran país al qual la Comissió Europea col·loca en «situació crítica» al costat de Romania, Bulgària, Lituània i Grècia. Gràcies, Mariano, per treure´ns de la crisi amb el miracle de Fàtima i la seva reforma Báñez.
El Fòrum de Davos estableix una relació entre la desigualtat econòmica i la polarització política i ha creat un indicador nou, l´Índex de Creixement Inclusiu, que observa la troballa d´ocupació, l´esperança de vida, els ingressos mitjans de les llars, la taxa de pobresa... Espanya -que és un gran país, Mariano- s´asseu en el lloc 26 dels 29 països desenvolupats. Tot parla del mateix.
L´any passat hi va haver un milmilionari nou cada dos dies. Al món hi ha 2.040 persones amb fortunes superiors als mil milions. Nou de cada deu són homes. No val la pena demanar la igualtat de sexe en aquest cas perquè el món no necessita més milmilionaris sinó menys. La dada és d´Intermon-Oxfam, que afegeix que l´economia de l´1% més ric es construeix a costa de feines mal pagades, sovint ocupades per dones (una de cada deu les explota, aliena a qualsevol sororitat).
A igual lloc i jornada igual salari és una obvietat perfectament possible però segueix semblant una cosa llunyana, nòrdica... islandesa, des que Islàndia ha declarat il·legal que es pagui més els homes que les dones. En l´obra de tancar la bretxa, Espanya retrocedeix. Va arribar a estar en el lloc 11 i ara ocupa el 24. El govern del PP no fa cas. Si fos equiparar els salaris masculins als femenins ja estava fet.
