La «qüestió nacional catalana» ha entrat en una fase decisiva després de les contínues giragonses perpetrades per uns excel·lents artistes que lideren el joc dels disbarats. De fet, importa un rave si Carles Puigdemont es presenta com l´únic i excels diputat que pot ser ungit president de la Generalitat. I alhora, fa riure la fal·lera del govern del PP, amb la patètica Soraya Sáenz de Santamaría, intentant aturar la investidura d´un pròfug de la justícia.

Les estratagemes jurídiques emprades per uns i altres són part d´un tripijoc per mantenir la tensió política, desconcertar l´adversari i mostrar la tossuderia d´uns polítics incapaços d´estar a l´altura de les circumstàncies.

En aquest sentit, és alarmant el comunicat del Secretariat Nacional de l´ANC de dissabte passat, erigint-se en portaveu del poble de Catalunya, per dir: a) que «no acceptaran «més imposicions ni usurpacions de la sobirania de Catalunya», b) que només acceptaran «el mandat de les urnes del 27-S de 2015, el resultat del referèndum de l´1 d´octubre, ratificat a les urnes el 21-D» i c) que no es mouran de la seva «radicalitat democràtica» i arribaran «fins on calgui per defensar-la». I demanen «a la ciutadania catalana que estigui amatent a mobilitzar-se».

És a dir, existeix un perill real de confrontació si l´Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR) fan un pas endavant per creuar la línia roja que separa les actuacions pacífiques de les temptatives insur­reccionals violentes. La resposta implacable del Govern central no es faria esperar.

De veritat, pensen que la relació de forces amb l´Estat els és favorable? Estan disposats a «conquerir el carrer» per preservar una «república simbòlica» presidida per un forassenyat que va aconseguir un 21,66% dels vots?

Per què s´empesquen una sobirania de Catalunya que només existeix en el seu imaginari? Per què s´entesten a ser dipositaris d´un mandat del «poble de Catalu­nya» quan el conjunt de les formacions independentistes no van assolir ni la meitat dels vots? Per què no volen entendre que una exigua majoria parlamentària d´escons (70 contra 65) els permet governar Catalunya d´acord amb l´Estatut i la Constitució, però no aplicar la llei de transitorietat i fundacional de la república, qualificada d´aberració jurídica per experts en dret constitucional?

Quan acceptaran que no hi ha legitimitat al marge de la legalitat?

Fins ara, han utilitzat l´estratègia de les aranyes. Les formacions independentistes han teixit una xarxa d´enganys per atrapar incauts emocionals. Ells eren els herois, els altres els traïdors.

Se´ls acaba el temps. La bona gent desitja un govern que resolgui els problemes del dia a dia.