Les bones causes haurien d´exigir bona pràctica. Ens expliquen que 6 presentadors de la BBC -que guanyaven entre els 600.000 i els 900.000 euros anuals- es van baixar el sou en assabentar-se que guanyaven més que les seves companyes. En els antecedents de la notícia hi ha un escàndol per l´opacitat d´aquests ingressos en una empresa pagada per cada britànic i la dimissió d´una de les afectades.

La BBC es diu orgullosa de les seves estrelles però el director de mitjans ha explicat que «la competència en la indústria de l´entreteniment s´ha intensificat, mentre a les notícies ha passat el contrari. Molts dels que ara es retallen el sou van aconseguir acords generosos fa anys. Aquest món ha desaparegut, i aquests presentadors accepten que un tros dels seus salaris ha de desaparèixer amb ells». O sigui, que ni s´abaixen els sous de bona gana ni per bona causa ni perquè el món sigui millor ni perquè, en baixar la diferència, les presentadores tinguin millor salari. La lluita de classes la guanyen els rics amb la guerra de sexes. Visca la idiotesa!

És millor conèixer l´acte de cinisme, que situa els presentadors en el fenomen neobarra, perquè costava explicar que aquests periodistes fossin, alhora, tan destacats i tan pallussos. Estem avesats que ens diguin contínuament com hem de comportar-nos, però no al fet que ells es portin com idiotes. Abaixar-se el sou després de saber que les companyes cobren menys és com trobar-se a una dona violada i, en lloc de socórrer-la, sortir cor­rents perquè, en solidaritat, el violi a un la mateixa manada. La indústria de la solidaritat usada per augmentar la popularitat i millorar la imatge d´empreses i famosos ens ha acostumat a acceptar moltes estupideses però aquesta ho superava tot.