Carles Puigdemont no serà president. L'independentisme pot al·legar que cal respectar la voluntat expressada a les urnes, denunciar fins a quedar afònic que la democràcia espanyola és imperfecta, explicar que el poder judicial està sotmès a l'executiu, vetar la casa reial o declarar els polítics del Govern espanyol persones non grates. No li servirà de res. És una lluita desigual contra un estat que no dubta a forçar la legalitat i a exercir el monopoli de la violència quan creu la seva integritat ter­ritorial corre perill. I ho fa perquè té l'aval dels tribunals i de la comunitat internacional. L'Estat se sent fort perquè l'independentisme, tot i tenir la majoria parlamentària, no té la majoria social ni la unitat necessària per negociar amb una posició de força.

Els ciutadans necessitem un govern. Cal recuperar el debat polític, en què la primera norma hauria de ser el respecte a l'adversari. Estem lluny d'això. Molts polítics i mitjans de comunicació que el 6 de setembre de l´any passat posaven el crit al cel perquè la mesa del Parlament se saltava els informes dels lletrats de la cambra miren cap a una altra banda quan ho fa el Govern o el Constitucional. Com molts dels polítics (i mitjans) que fa mesos condemnaven els atacs a la llibertat d´expressió per l´escorcoll policial a El Vallenc callen quan un escamot d´Arran ataca un mitjà per la seva línia editorial.