A les penes rebolcades

Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri

Després de molts dies de neguit polític, cal relaxar-nos. Jo ho faig escrivint històries, moltes d´elles reals, que escoltàvem dels nostres pares i avis en les llarges vesprades d´hivern a la vora del foc. No ens feia cap falta la TV, la nostra imaginació d´infants ens traslladava volant amb l´alfombra màgica a qualsevol racó del món.

L´altre dia pensava en un episodi quasi novelesc que el meu avi, fill de Sant Gregori, explicava sovint. Tothom reia menys jo, amb els meus 7 o 10 anys no hi entenia res.

Segons ell, el fets varen ocór­rer entre un negociant de bestiar de Sant Gregori i un pagès de Canet d´Adri. La figura del negociant de bestiar avui dia es pot dir que s´ha perdut. Abans aquest personatge era el que anava a les cases de pagès per «negociar» la compra del bestiar, sobretot porcs i vedells. La majoria tenien fama de ser uns faldillers i sempre solien buscar l´ocasió d´anar per les masies per veure i «tocar» els animals quan l´amo no hi era i es podíen «entendre» molt millor amb la mestressa.

La història la començava dient que el negociant de Sant Gregori anava sempre esmaperdut per una pagesa de Canet. Era un home solter, adinerat i volia tant sí com no obtenir els favors d´aquella atractiva dona de pell color de pega dolça, brunyida del sol, i que sempre se li resistia. Sabia d´ella el que en deien abans quan un home o una dona eren bords, o sigui que no hi havia cap problema. Un dia l´oferta va ésser d´un bon feix de bitllets per només una revolcada sobre l´olorosa userda del porxo. Quan la dona va veure aquells cent duros no s´ho creia, per fi podria comprar aquells sostenidors i calces color rosa que li havia ofert en Ramon, el marxant de Bescanó, i moltes coses més. La revolcada no es va fer esperar. El frare del baròmetre penjat a la porta es tornava boig escoltant aquells gemecs, tan aviat marcava fred com calor, al final va optar per abaixar-se la caputxa i no veure res més.

Llavors el meu avi, amb to solemne, deia «Aquells cent duros el negociant els havia demanat de préstec al seu marit per poder cometre més endavant el seu pervers propòsit».

Tot aixó va ocòrrer un dissabte al matí, el negociant havia esperat que el marit sortís amb la tartana cap el mercat de Girona, per portar a cap l´enganyosa estratègia sexual. Acabada i ben pagada la revolcada, com sempre feia el dia de mercat, va esperar el seu ja cornut amic a ca la Marieta per dinar, asseguts a la taula li va dir (aquí el meu avi hi posava un to seriós), «escolta noi, baixant de Canet he passat per ca teua i li he donat a la teva dona els cent duros que em vares deixar, no volia venir al mercat amb tants diners a l´armilla. Espero que te´ls doni, ja saps com de punyeteres són les dones amb això dels calés».

Vivim un cop

Francesca Barti Comalat BANYOLEs

Encara no s´ha comprovat científicament que la nostra ànima es reencarna amb altres vides, per tant, de moment se sap que es viu una vegada.

T´has preguntat mai si vius tal com anhela la teva ànima? Una servidora s´ho ha qüestionat darrerament i ha arribat a la conclusió que vull morir en pau i havent fet i actuat amb ètica tot allò que anhela el meu ser.

Malgrat les limitacions de qualsevol tipus, sempre hi ha la possibilitat de trampejar, cercar alternatives i trencar amb la zona de confort. Només fa falta enginy, voluntat, esforç, consciència i valentia per canviar primer nosaltres, d´aquesta manera el malestar exterior ens afecta amb menys intensitat.

Estem envoltats de paranys que ens poden enquistar, atordir i fer perdre temps, no obstant, no hi ha excuses per sentir-se tancat en una espiral si tenim la consciència plena d´aquest fet.

D´una sola cosa que no podrà esclavitzar el capitalisme exacerbat és de la llibertat de la nostra ment. Així doncs, evitarem que les arenes movedisses de la societat ens estirin cap a la inconsciència, la ceguesa del nostre ser i actuar sense criteri.

Si primer canviem nosaltres, el nostre escut és més fort, per tant, ens pot protegir ­millor d´assetjaments exteriors, alhora, ens permet viure amb més coherència amb el nostre únic ser que només viu un cop.