La pregunta que dirimirà si formes part del gremi de les persones de mèrit és «quan t´han ofès per última vegada?». Si no tens per costum alarmar-te amb cada al·lusió, o deduir erròniament que ets el destinatari de les agressions indefinides, passaràs per un individu insolidari. Hi ha alguna cosa pitjor que ofendre, i és no sentir-se ofès. La sindicació dels greuges ha convertit l´actualitat en una processó de víctimes, que relaten les agressions teòriques que han patit amb la delectació reservada temps enrere per presumir d´un rosari de malalties.

La hipersensibilitat ha succeït la lògica en l´evolució darwiniana. No cal carregar-se de raons, sinó d´ofenses. La condició d´il·lès, que gràcies a la ciència abasta la majoria d´éssers humans occidentals, es considera avui una maledicció. Cal apuntar-se a corre-cuita a un col·lectiu desfavorit, incorporar-se a una discriminació. Un cop reforçada l´etiqueta d´agreujat en el ramat corresponent, ja es podrà donar cops en massa al desgraciat que hagi tret el cap a les temptacions de la ironia. L´ambició secreta de tot ofès és el linxament de qui s´atreveixi a inserir un gram de diversitat en l´avorrida peripècia humana.

L´ofensa perpètua és el camí més curt cap a la unanimitat, necessària per a l´aixafament del dissident en la versió moderna de la caça de bruixes. Sense ànim d´ofendre ningú, m´embarga una certa nostàlgia dels temps en els quals els periodistes hereus de Karl Kraus s´alineaven sistemàticament amb les minories. Aquesta anàlisi no pretén restar mèrits als professionals de l´ofensa rebuda, molt més combatius que els seus ofensors. Viuen contínuament a l´aguait d´una relliscada verbal, d´una incontinència del veí. S´han de col·locar sota paraigües democràtics que menyspreen, per tal de disposar d´una coartada per al seu greuge. Pateixen més en la persecució d´una ofensa d´entitat que pel contingut del dard. M´atreveixo a simplificar la seva tasca. Dona´t per ofès, amb la intensitat que requereixi´s per gaudir-ne.