Un dia són uns i l´endemà són els altres. Primer va ser Puigdemont el que va haver d´aguantar els crits de traïdor a la plaça Sant Jaume. Centenars de persones cridant perquè l´aleshores president estava decidit a convocar eleccions i acabar (o almenys intentar-ho) amb un procés que ja en aquell moment estava en via morta.

Els crits i les pancartes no serien l´única raó que van decidir-lo a fer marxa enrere però alguna cosa hi tindrien a veure. Puigdemont no va aguantar la pressió i va tirar pel dret. Potser no tenia totes les garanties que volia del Govern espanyol si convocava eleccions, però sí tenia garanties (sobrades) que si no ho feia, el pes de l´Estat seria implacable. Sabia perfectament que la paciència, a l´altre costat, s´havia acabat. I així va ser.

Ara és Roger Torrent el que s´ha d´enfrontar a una pressió similar. Centenars d´independentistes van trencar dimarts el cordó policial per arribar a les portes del Parlament cridant consignes que, per molt que fossin contra Rajoy, el PP, Ciutadans, els jutges i el Govern espanyol, el que en realitat censuraven era la decisió del president de la cambra catalana de posposar el ple i, per tant, la investidura de qui es fa dir «president legítim».

La situació és exactament igual, amb una diferència que és clau per intuir si ara tremolaran les cames; Puigdemont estava sol mentre que Torrent no és ell sinó Esquerra. És el partit el que s´ha de mantenir ferm en el pols i no una única persona. La pregunta és la mateixa: serà capaç ERC d´aguantar la pressió?

Una pressió exercida des del carrer. Una pressió fruit del que s´ha construït en aquest país els últims anys. Quan alguna cosa no ens agrada, o no va com ens sembla o voldríem que anés, sortim a manifestar-nos esgrimint la pancarta de traïdors, independentment de qui sigui el blanc de la diana.

ERC està preparada per aguantar la pressió? No sé si està preparada però si sé que, vist el que hem vist les últimes hores, és l´única que pot fer-ho. Des d´abans de les eleccions penso que ERC, malgrat el seu historial destructiu i autodestructiu, pot ser un desllorigador. Perquè la solució a la situació no està ni en el bloc independentista ni al bloc constitucionalista sinó que ha de ser transversal i aquí ni Junts per Catalunya, ni la CUP han demostrat estar a l´alçada.