Avui, com cada 2 de febrer, l´Església celebra la Jornada de la Vida Consagrada, per donar a conèixer i, alhora, pregar per tots aquells que seguim Jesús per mitjà dels consells evangèlics. En la festa de la Presentació del Senyor, i amb el lema: «Trobada amb l´amor de Déu», els religiosos i les religioses, els monjos i les monges i els membres dels Instituts Seculars, celebrem avui aquesta jornada centrada en el trobament personal amb Jesús. L´exhortació del papa Francesc, «La joia de l´Evangeli», ja en el punt 3 ens convida a «la cultura de la trobada», la trobada amb Déu.
En un món individualista on, com ha dit el Papa, hi ha una globalització de la indiferència, sembla que no hi ha lloc per a l´altre. Per a la trobada amb l´altre. Per això cal recordar que en el mateix text, el papa ens convida al «trobament personal amb Jesucrist», centre i eix de la vida dels consagrats. En aquest dia de la Vida Consagrada, tots els consagrats estem cridats ser testimonis vius de la trobada amb Déu, com ho va ser Moisès davant l´esbarzer que cremava, Samuel, en la veu que el cridava, Jeremies, en la vocació que Déu li donava, Maria, en acceptar la voluntat de Déu o Pere, Andreu, Jaume i Joan i els altres apòstols que van seguir el Senyor. Com també Benet, Ignasi de Loiola, Francesc d´Assís, Teresa de Jesús, Domènec de Guzman o Joaquima de Vedruna, entre d´altres.
La Vida Consagrada ha de ser la resposta de la trobada personal amb Déu. Una trobada que ens omple de goig a tots els qui seguim el Senyor. Ara fa quatre anys, en la carta circular, «Alegreu-vos», del 26 de febrer de 2014, Francesc ens convidava a l´alegria. Aquest document, preparat per la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, adreçat als consagrats i les consagrades, aprofundia els temes de la fidelitat, el trobament amb Jesús, la missió dels consagrats i la importància de fer-se propers a la gent. El text, que comença amb unes paraules del Papa, ens demana viure el goig de la fe, perquè «on hi ha els consagrats, sempre hi ha alegria». I és que el trobament amb Jesús, que «encén en nosaltres la bellesa primigènia», ha de fer dels consagrats, que seguim «el Senyor de manera profètica» com a «homes i dones capaços de despertar el món», testimonis de la presència del Senyor enmig del món. És per la fidelitat que els consagrats hem de donar «raó de la nostra alegria», al costat de tants homes i dones que busquen l´Església com a casa paterna.
Per això en un món mancat d´alegria i de trobada amb els altres, ja que tots estem tancats en nosaltres mateixos, la missió dels consagrats és viure «l´alegria de portar la consolació de Déu». Viure el trobament amb Déu per tal de compartir-lo amb aquells que se senten sols i desconsolats.
La vida consagrada està «cridada a encarnar la Bona Notícia» i fa que el trobament amb el Senyor ens posi en moviment, per tal de sortir de l´autoreferencialitat i d´aquesta manera, anar a trobar l´altre.
En un món amb tantes persones marcades per la fragilitat, els consagrats estem cridats a ser ministres de consolació i d´alegria, per «portar l´abraçada de Déu» al nostre món. Per això se´ns demana «introduir la confiança en la possibilitat d´una felicitat autèntica». Com que són molts els homes i les dones «que esperen una paraula de consol, de proximitat, de perdó i d´alegria», els consagrat hem de ser «signes d´humanitat plena», i també «testimonis d´una manera distinta de fer, d´actuar, de viure».
Si la vida consagrada s´arrela en la pregària com a font de fecunditat de la missió, els consagrats hem d´estar molt a prop a la gent d´avui, que «té necessitat de paraules, però sobretot de que donem testimoni de la misericòrdia i la tendresa del Senyor». El papa ens convida a «visitar les fronteres del pensament i de la cultura, a afavorir el diàleg i a sortir al trobament de tothom», ja que trobem Déu quan el reconeixem en els altres.
Enmig d´una cultura del desencontre, l´individualisme i la fragmentació, les persones consagrades estem cridades a ser «icones vivents de la maternitat i de la proximitat de l´Església». Icones de l´esperança i la joia que ens vénen del Senyor Ressuscitat. És així com ho viuen els caputxins d´Arenys de Mar, les benedictines de Sant Daniel, els maristes de Girona, les clarisses de Vilobí d´Onyar, les vedrunes d´Olot, les missioneres del Cor de Maria de Girona o els cistercencs de Solius. Tots ells són testimonis d´alegria i de la trobada amb Déu.
