Us imagineu anar per la vida de gorra a canvi de penjar fotos o comentaris positius dels llocs que visiteu a les xarxes socials? Doncs encara que us sembli increïble aquesta és la rutina de molts influencers, una de les professions més lucratives i cobejades que existeixen actualment. L´àrdua i sovint desagraïda tasca del crític de tota la vida pervertida per la publicitat més descarnada i fraudulenta. Fa unes setmanes, Elle Darby, una jove influencer amb més de 85.000 seguidors a Instagram, va pensar que es podria muntar una estada de plaer en un encantador hotel de Dublin, The White Moose Café, a cost zero. Dit i fet, la barjaula va enviar-li un e-mail al propietari de l´establiment, Paul Stenson, per proposar-li un tracte win-win: la publicació d´un seguit de comentaris positius sobre l´hotel a canvi d´una estada de cinc dies de franc per a ella i el seu xicot més un extra de 100 euros. Aquesta proposta, una pràctica bastant estesa entre el gremi, se li va girar en contra. I de quina manera.
El cas és que el bo d´en Paul -sempre tutejo a la gent que em cauen bé pels seus actes- no només va rebutjar la proposta sinó que la va penjar juntament amb la seva resposta a les xarxes socials de l´hotel, fent que el succés es convertís ràpidament en viral. Per poc que busqueu per internet trobareu el text íntegre però us transcric aquí el començament, sens dubte un insuperable exercici de justícia poètica al servei de la vendetta: «Estimada influencer, gràcies per el teu e-mail a la recerca d´allotjament gratuït a canvi de publicitat. Es necessiten pilotes per enviar-me un correu així». La noia, però, lluny d´avergonyir-se, va replicar publicant un vídeo on acusava l´hoteler d´humiliar-la públicament, fet que va provocar, primer, una batalla virtual entre defensors i detractors de la jove aprofitada i, seguidament, un intent de boicot a l´hotel. El propietari, impassible, va acabar per prohibir l´entrada al seu establiment, irònicament ja mundialment conegut, a tot tipus d´influencer. Charles Bronson assentint amb orgull i satisfacció des de l´altra banda.
Això que pot semblar un exemple més del morro que posen a la vida molts d´aquests gurus telemàtics, va més enllà, doncs, per bé o per malament, s´han convertit -no ho oblidem- en autèntics models conductuals, en exemples per a unes noves fornades que de fet ja pugen amb un escàs coneixement, respecte i empatia vers la cultura de l´esforç i el quid pro quo. I clar, al final, davant de tanta ignomínia, un acaba pensant -i amb raó- que qui no plora no mama, que qui no fa el mateix és burro.
La veritat impostada esdevé, doncs, un valor a l´alça que s´estén com una malaltia venèria i que estimula la recerca de més impactes, més beneficis i més followers. A qui li importa la veritat, la realitat absoluta si pots regnar a la terra dels avatars? És trist però és així.
Així sona, amics i amigues, la balada trista de l´influencer.
