El color de la teva pell

03.02.2018 | 06:30

En el seu llibre Armas de destrucción matemática, Cathy O´Neil anomena «diners babaus» els meus, potser als de vostè, lector. O sigui, els diners petits, que són els que més feina costa reunir. Cathy O´Neil és una nord-americana dotada d´una capacitat fora del comú per explicar de quina manera els algoritmes intervenen en la nostra vida. Un algoritme és un conjunt de prejudicis capaç d´establir models generadors de realitat. Significa que la persona que ho cregui s´hi retrata, de vegades s´hi caricaturitza. Potser a vostè li ha estranyat que a la recepció dels hotels, d´un temps ençà, li preguntin pel districte postal en què viu. També ho fan en algunes botigues, en passar per caixa. És una pregunta que xoca per innocent. Així almenys ho creia jo fins que, llegint el llibre d´O´Neil, em vaig adonar que aquesta dada revela (encara que no sempre) la teva classe social. De la teva suposada classe social, es dedueixen la teva capacitat de despesa i la teva solvència creditícia, potser el color de la teva pell. I així, de deducció en deducció, l´algoritme va creant una fotografia basada en una barreja de realitat i ficció.
Si vostè pensava que no sabia el que era un algoritme, estava equivocat: ho sabia, encara que ignorava que ho sabia, com el poeta que escriu en hendecasíl·labs sense saber comptar les síl·labes. Només necessitava verbalitzar-ho. És el que fa l´autora d´aquest llibre: posar paraules a una sospita que no ens atrevíem a manifestar perquè a qui no li fan respecte les matemàtiques? Resulta que el temor reverencial que ens feien sentir no era la prevenció normal davant l´estrany, sinó el pànic davant el familiar. Les matemàtiques són les que decideixen si a vostè li concedeixen un préstec hipotecari o no; si el seu currículum vitae passa a la segona fase de selecció o no, per posar dos exemples. Els assumptes més delicats de les nostres vides no els decideixen éssers humans asseguts darrere d´una taula, sinó programes informàtics creats en part amb dades de veritat i en part amb dades suposades. Si les preferents, i aquí va un tercer exemple, van arruïnar tants modests estalviadors, va ser perquè aquests programes decideixen què fer també amb els «diners babaus».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema