Propera glaciació

Mentre Carles Puigdemont intenta segrestar Catalunya amb un plet legitimista –carlisme pur–, Mariano Rajoy ens redueix al seu domini en una pleta immòbil i trista i ja dura més que Felipe i, compte, hi ha risc que duri tant com Franco o Fidel, gallecs tots. El món segueix el seu curs i no es pot dir que amb notables i excel·lents doncs hem augmentat les emissions de CO2 en un terç, en un sol any, a Espanya, malgrat que la temporada ha estat ventosa (molins) ja que el sol (panells) surt sempre per Antequera. Prefereixen cremar carbó, que ascendeixin les fumaroles de la Borsa. Benvinguts al circ sensorial. Res del que veuran serà cert, però és tan entretingut!
El periodista Antón Losada ha deixat clar que les pensions no estan amenaçades per la baixa natalitat, la despesa més gran o la piràmide de població, sinó per la merda de salaris (i de cotitzacions) imposats amb l´excusa de la crisi: les empreses han doblat beneficis. La crisi, com sempre, ha trobat en el cos i l´ànima de la dona l´eloqüència dels símptomes. Les periodistes franceses i les de la BBC protagonitzen revoltes de despatx per exigir l´equitat salarial i d´oportunitats. El Govern de Theresa May diu que investigarà. No dona, no investigui: miri a les illes del mar de les Antilles, que també Carib en diuen, i trobarà un munt de dipòsits en negre que funcionen des dels temps corsaris.
Se´n recorden d´aquelles hostesses espanyoles que es queixaven de fer la seva tasca en minifaldilla i sense mànigues, en el cru gener i amb les natges convertides en dues boles de gelat de vainilla (i perdó per la imatge, tan suggeridora)? Després hi va haver aquell motí de les hostesses del Presidents Club de Londres, també de minifaldilla, amb un contracte clandestí, grapejades i incitades per homes més aviat prostàtics. Sembla que Davos, Rajoy i Trump ens fan lliscar cap a una nova glaciació en la quals se´ns glaçaran els óssos, els arboços i fins i tot el xumino.