Cartes

04.02.2018 | 06:30

Memòria històrica
francesc a. picas la jonquera
El dia 7 de febrer de 1939, D. Anselmo Polanco, bisbe de Terol, i el seu Vicari General Mn. Felipe Ripoll foren assassinats als afores de Pont de Molins (Alt Empordà) per les tropes republicanes del coronel Líster, abans de passar vençuts, a França. Deixaren les despulles esteses al mig del bosc.
Els anys de la República espanyola, del 1936 al 1939, s´implantà una brutal persecució religiosa. A Catalunya foren assassinats cinc bisbes. Companys era president de la Generalitat.
Fra Anselmo Polanco. Fill d´una humil família de Palencia. Les seves despulles descansen a la catedral de Terol.
Dr. P. Salvi Huix Miralpeix. Bisbe de Lleida. Beneí els seus perseguidors abans d´assassinar-lo. Li dispararen a la mà dreta. Llavors, el bisbe Huix els beneí amb la mà esquerra.
D. Manuel Irurita Almandioz. Bisbe de Barcelona. Immolat al cementiri de Montcada. Les seves despulles descansen a la Catedral de Barcelona.
D. Miquel Serra Sucarret. Bisbe de Segorbe. Fill d´Olot. Immolat l´agost de 1936.
Dr. Manuel Borràs i Ferré. Bisbe auxiliar de Tarragona. Assassinat prop de Lille (Valls). El seu cos fou cremat. Recollides les cendres, estan dipositades a la catedral de Tarragona.


Temps durs, punyents i injustos
josep m. loste i romero portbou
En aquests moments –a final de gener de 2018– no existeixen adjectius en la llengua catalana (tampoc en la precisa llengua de Skakespeare ni en la –cartesiana i alhora barroca– llengua de Molière) per definir la situació enrevessada, martiritzadora, injusta i aclaparadora que pateix la gran majoria del poble de Catalunya de carn i ossos. Sense cap mena de dubte, vivim temps molt durs i punyents a «ca nostra»; i la gent no n´és prou conscient. En l´actualitat es barreja la qüestió nacional catalana (de sempre) amb la qüestió social punxant. Però, des del meu particular punt de vista, considero que la «covardia», i totes les seves derivades –del polítics i del poble català (jo també m´incloc)– ha provocat que el sentiment d´impotència i frustracció vagi en augment. I tot plegat ens aboqui a un escenari de pessimisme molt proper a la Síndrome d´Estocolm. Lògicament, el responsable de tot plegat és la ignomía ideològica i dictatorial del govern espanyol, el qual prefereix carregar-se la democràcia, a tot l´Estat espanyol, abans de negociar racionalment la unitat de l´Estat espanyol.


Inquisició posada
al dia?
Xavier Serra Besalú girona
Els batxillers saben bé que, al llarg de la història, hi ha hagut accions i persones que han actuat malament. Són ja «llocs clàssics» l´esclavitud, els tribunals inquisitorials medievals i del Renaixement –fossin catòlics o bé protestants–, la colonització d´explotació, o el nazisme i els sistemes comunistes, com el soviètic. Per concretar, la Inquisició va ser originàriament instituïda al Llenguadoc (al sud de França) el 1184 i –ja al s. XIII– es va fer estatal al Regne d´Aragó. L´anomenada «Inquisició espanyola» és un invent (vigent entre 1478 i 1821) que –sent eclesiàstica en els continguts– va estar sota el control directe de la monarquia hispànica i també de l´Imperi colonial. Hi va haver, al seu torn, tribunals inquisitorials portuguesos i fins i tot romans (aquest vigent fins a 1965). Sigui com sigui, i evitant polèmiques instrumentals sobre la seva violència o mètodes, vull assenyalar dues notes: a) era un tribunal al servei d´una ideologia o d´un poder; i b) respectava una aparent legalitat formal, tot i atemptant contra la dignitat de les persones investigades en allò que avui coneixem com a «drets naturals» o millor «humans» (i no diguem ja els drets «civils o polítics»).
Doncs bé, si succeís que, «en algun lloc del món», hi hagués tribunals al servei del poder, i aquests modifiquessin arbitràriament les seves normes, codis i mètodes per fer-los més eficaços en el resultat, ¿podríem parlar d´una Inquisició reloaded? ¿Podria ser aquesta la deriva dels màxims tribunals espanyols?: el polític o Constitucional, d´una banda, i –en allò civil, penal, contenciós-administratiu i social– el Suprem, per l´altra. Maquiavel seria feliç d´observar aquestes posicions de «submissió» al poder executiu o legislatiu. Ara bé, no hauríem impedir-ho? Si la justícia esdevingués un ninot servil respecte a qui mana, quina llàstima!: fins i tot els estudiants saben bé quant es va patir en el passat.


El que ens ha fet tant mal
laura cornellà franch fornells de la selva
n Avui en dia, tots mirem cap al futur, pensem sempre en el que vindrà però també hauríem de veure d´on provenim. Considero que en comptes de mirar tan endavant, podriem tenir en compte els errors que ha comès l´humanitat ja que s´estan repetint de manera descarada i no ens n´adonem. I sí, estem repetint moltes bogeries que ens han destruït al llarg del temps, en comptes d´aprendre d´elles per intentar evitar-les.
És ben clar que encara vivim en un món ple de mentides, on tothom mira per un mateix, on s´han perdut tots els valors i on tots els problemes surten d´un mateix origen, l´egoisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema