El dietari

El PP ha atacat -a base de bloquejar partides econòmiques- les inversions en sanitat pública, la contractació de bombers, la renda garantida, els plans de lluita contra la droga o la promoció d´empreses a l´estranger. També ha alterat plans d´empreses públiques i ha frenat subvencions culturals. L´Estat es dedica a fotre tot el que pot de l´acció de la Generalitat, convertida actualment, i gràcies als vots del PP, PSOE-PSC i Ciutadans, en una administració plena de zombis. L´article 155 de la constitució espanyola és un implacable càncer de lenta metàstasi. El govern del PP controla l´administració i no amb la idea de servir els ciutadans, sinó de castigar-los, partint de la insensata idea que violant les seves institucions, els catalans tornaran al recte camí.

DiumengeDisparant Albert Serra

No he vist mai una pel·lícula d´Albert Serra. I potser mai en veuré cap. Però des d´avui em declaro admirador de l´autor de Crespià, the film, not the village. M´esmeno a mi mateix: igual un dia miro alguna de les seves pel·lícules. M´he sentit atret pel personatge per la miserable vendetta protagonitzada avui pel gironí David Verdaguer a la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí. Verdaguer, els guionistes i qui hi hagi darrere, han convertit Serra en un sac d´hòsties i, això, ha estat molt celebrat per bona part de l´auditori. Verdaguer s´ha passat la nit cardant-se de Serra. Tot plegat perquè la minúscula indústria catalana del cinema no suporta, en general, que l´autor d´Honor de cavalleria utilitzi elencs d´excèntrics per protagonitzar les seves obres perquè considera que els actors són autòmats.

Avui als Gaudí hem assistit a una demostració de xenofòbia artística.

DiIllunsVíctimes dels nazis

«La ignorància ja no és excusa: hem de conèixer la història i dignificar-la», diu Sílvia Planas, que ha llegit en veu alta el llistat de gironins que van ser deportats als camps de concentració i d´extermini nazis. Planas és la directora del Museu d´Història de Girona. Avui, en un modest acte als Jardins de la Infància de la ciutat, han col·locat 16 llambordes amb una cobertura daurada que porta gravats els noms de totes les víctimes gironines del règim nacionalsocialista alemany. Hi ha 16.000 llambordes idèntiques instal·lades en 23 països europeus que recorden el genocidi liderat per Adolf Hitler. Les paraules de Planas em ressonen al cap: «la ignorància no és excusa». En realitat crec que mai no ho ha estat perquè tinc seriosos dubtes que la ignorància volguda sigui ignorància. És quelcom més greu.

DimartsPrincesa de Vila-roja

L´ajuntament de Girona no cedirà enguany l´auditori de la ciutat a la Fundació Princesa de Girona, que rep el nom d´una nena de 12 anys que aquesta setmana el seu pare ha demanat que deixi les nines i abraci la Constitució. L´ajuntament no lamenta la fatal coincidència de les obres amb la data de lliurament dels premis. Tampoc lamentaria que la Fundació marxés per sempre més de la ciutat, diu la regidora Glòria Plana. Difícil ho té la Casa Reial per trobar a la ciutat un espai adequat a les seves aspiracions per fer la cerimònia de lliurament dels premis, amb la presència ja anunciada de Felip de Borbó i Letícia Ortiz. La Casa Reial té una solució: muntar una carpa a Vila-roja (territori nacional) amb un bon càtering del bar Cuéllar. Xavier García Albiol, del grup mixt, estic convençut que estarà encantat de dirigir el bolo. Premis Elionor de Vila-roja. No sona malament.

DimecresLerroux, Ciudadanos i Figueres

Figueres, la ciutat on el 21 de desembre va guanyar les eleccions Ciudadanos, tindrà també una plaça 1 d´octubre, per recordar que aquell dia «es van viure episodis d´extrema violència contra ciutadans que volien exercir el seu legítim dret a votar». I no és una plaça qualsevol, sinó la de l´institut Muntaner, on molts empordanesos hi vam passar amb major o menor fortuna, i on la història situa dins les seves aules homenots com Carles Pi i Sunyer, Josep Pallach, Francesc Cambó, Josep Pla, Josep Pous i Pagès, Salvador Dalí, Carles Fages de Climent, Ramon Basil, Ignasi Barraquer o Ferran Agulló. Què carai ha passat amb Figueres? Clar que també hi va estudiar el que podríem considerar el primer «ciudadano», el demagog polític i periodista Alejandro Lerroux, que va arribar a la presidència d´Espanya els anys 30 «a base de menjar entrepans en públic i llagostes en privat», com m´havia explicat la meva àvia Betris. Efectivament, a Figueres va guanyar Ciutadans les eleccions del 21 de desembre, malgrat que el bloc independentista va sumar 10.079 vots per 8.876 de l´unionista i 778 dels Comuns, que en aquest cas estan -els Comuns- a favor de canviar el nom. La plaça 1 d´octubre que la líder local del PP i diputada frustrada, Maria Àngels Olmedo, anuncia que «per a nosaltres sempre serà la plaça de l´Institut». Aquests «nosaltres», que demostra el valor que dona a les majories democràtiques, són les 1.023 persones que van votar el PP a la capital de l´Alt Empordà?

DijousEls drons de Montoro

Explica en Pep Taberner que Cristóbal Montoro ha descobert a les comarques de Girona 1.519 piscines furtives que, en no constar enlloc, fins ara no pagaven IBI. Montoro ha espiat les cases gironines fent-hi sobrevolar drons espia. On més piscines no declarades ha trobat -percentualment- és a Sant Julià de Ramis. Estic convençut, i si no que no em donin motius per sospitar-ho, que els drons van aprofitar per fer altres coses en aquest poble. Com cartografiar-lo per després enviar policies a protagonitzar-hi un matí de vidres trencats i a arrossegar ancianes. En un país noble i rigorós el més lògic es que es persegueixin aquells que no paguen els impostos. Fins i tot és lògic que es persegueixi el frau en un país governat per dirigents corruptes. Però em pregunto on arribarem si posen en mans d´un personatge tan sinistre drons espia per vigilar-nos. Les piscines de les cases són un espai privat on, a banda de banyar-se, es poden fer altres coses. Com ara orgies. Imagino Montoro situant un dron damunt d´una bacanal i se´m fan diverticles als budells. Hi ha altres sistemes per fer aflorar aquest frau, sense profanar, d´una manera tan repugnant, la intimitat.

DivendresCròniques raperes

Em poso a la tauleta els grans èxits de Pablo Hasel. Hits com ara: Mariano Rajoy Brey, el brazo idiota de la ley; Muerte a los Borbones o Menti Ros (dedicada a Àngel Ros). Al marge de les astracanades, trobo en el raper lleidetà una veu salvatgina i precisa com un escalpel. Força més lluminosa i, sobretot molt més lliure, que la majoria de la política, del periodisme i de l´opinió actual. Hasel és un tipus que no té cotilles ni al cervell ni a l´ànima. Aquest despòtic judici que s´està celebrant contra ell al tribunal d´excepció per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona i l´Estat, és la constatació de la gravíssima degeneració, per no dir enfonsament, de la justícia i de la democràcia espanyola, que està en mans d´un hòlding de tirans. Us convido a obrir el YouTube i teclejar Pablo Hasel. Depenent del vostre nivell de tolerància i ideologia, passareu una molt bona o mala estona, amb les despietades cròniques raperes d´en Pau Rivadulla.