Carles Puigdemont no podrà ser president de la Generalitat a distància. Ni que es trobés la forma de votar-lo sense convocar l´ira dels déus, l´elecció seria impugnada i suspesa. També sabem que si torna anirà a la presó, i en el cas (insegur) que el jutge Llarena el deixés sortir per la investidura, tot seguit tornaria a la garjola. Ell mateix ho ha dit: empresonat no podria governar. Afegim-hi que d´aquí a pocs mesos serà processat i inhabilitat. Amb aquest panorama, què pot fer l´independentisme? Carod-Rovira proposa investir un president pantalla que nomeni Puigdemont conseller primer i li delegui la direcció del Govern perquè l´exerceixi telemàticament. És una idea, tot i que segur que també ho impugnen, amb raons o sense. Per fer bullir l´olla, servidor també fa tot seguit, una modesta proposta.

El Parlament ja està constituït. Es pot reunir per debatre i aprovar lleis i resolucions. L´octubre del 2015 va aprovar la resolució que marcava l´inici del «procés de desconnexió» mentre la investidura estava ben encallada. Ara podria votar una resolució que proclamés Carles Puigdemont com a únic dipositari de la legitimitat històrica, política i democràtica de la presidència de la Generalitat, amb independència del fet que la pugui exercir en la pràctica, pels obstacles que tots coneixem (i que serien degudament adjectivats). S´hi podria afegir una proposició de llei perquè tothom que hagi estat president conservi aquesta denominació la resta de la seva vida, de ple dret i no només per cortesia com passa ara.

I tot seguit, caldria elegir un «cap de govern». Per fer-ho s´utilitzaria el mecanisme legal d´investidura del president, però s´evitaria aquesta paraula tant com fos possible. Els mitjans de comunicació afins hi posarien el seu gra de sorra. El mateix dia de ser elegit, el cap de govern (sobretot, algú amb passaport!) volaria a Brussel·les per posar-se a disposició de Puigdemont i reconèixer-lo com a personificació de la legitimitat. I en acabat tornaria a Barcelona, on nomenaria consellers. La presa de possessió (sense la medalla cerimonial) posaria fi a les mesures del 155, i apa, a redactar el nou pressupost i a desencallar fins on es pugui tot el que estigui encallat. Si volen, el legítim podria assistir per videoconferència a les reunions del Govern, que periòdicament es desplaçaria a Bèlgica.

I fins aquí l´elucubració del dia. La troben agafada pels pèls? I el que està passant els sembla normal i raonable?