No es preocupin pels viatgers. Pensin només en la butxaca pròpia. Diuen que mentre hi hagi la indústria gironina, no hem de capficar-nos gaire en el turisme. Fem números, per si algun dia se´ns acut passar-los comptes. Després d´una caiguda d´ingressos del 18% en l´últim trimestre de 2017, a Barcelona s´ha obert un escenari d´incertesa per a 2018 i 2019, ja que no estan entrant reserves de fires, congressos, viatges d´incentius i convencions. I potser ens hauria d´importar poc, si no fos perquè el 50% dels viatgers internacionals que venen a Girona provenen de Barcelona. De fet, ja el 2015, se sabia que el Museu Dalí de Figueres era un dels principals «subproductes» turístics de Barcelona. El TAV, a 45 minuts, ha multiplicat el seu efecte. I què fem si es redueixen els turistes de Barcelona? És legítim pensar que la indústria ens traurà de pobres. Però resulta que ara mateix, amb la construcció en mínims, el sector serveis segueix essent el motor. Les empreses turístiques calculen que per cada euro que un viatger es gasta en allotjament, gasta un euro en desplaçament i 3 euros en el lloc de destinació. 1-1-3 per a benzineres, allotjaments turístics, bars, museus, sales de concerts o esdeveniments esportius. Anem acomiadant-nos d´almenys un 20% d´aquest 1-1-3.
