Enemic mortal

Arnau Viñals Babot BANYOLES

Temps... maleït concepte abstracte que ens turmentes, ens tortures incessantment durant dia rere dia, sense descans, sense escrúpuls ni miraments, impassible, injust, però imparable i impertorbable. Més valuós que l´or, observador de l´existència, testimoni de l´aparició del cosmos, del caos i del dia en què tot serà res.

Mata´m, ofega´m, no puc suportar que em faltis, és culpa teva el meu estrès, la meva angoixa, el patiment que em devora, de mica en mica, fins fer-me sentir boig dins d´aquest món on tu regnes. Tirà de tot, rei de res. Per què existeixes i et fem existir si ens mates, ens consumeixes, a tots i cadascun de nosaltres sense excepció, amb el teu poder igualador equivalent al de la mort? Sí, ja ho sé, només hi ha una resposta raonable perquè encara prevalguis en aquest món, monstre, i és que nosaltres estem destinats a ser la nostra pròpia destrucció creant allò que ens fa dèbils, mortals com som.

Fuig, marxa, desapareix, volatilitza´t en l´espai infinit, que ara necessitem pau, i no només entre les gents hipòcrites amb qui convivim, sinó també amb nosaltres mateixos, i ets tu i només tu el que fa impossible l´adveniment d´aquesta darrera.

Espanya és una democràcia?

JOSEP MARIA BOSCH girona

Pels que passem dels 60 i hem viscut el que hem viscut, aquesta pregunta és difícil de contestar. Si pensem en el règim anterior, clarament antidemocràtic, veurem que els seus trets fonamentals, eren: unes forces de seguretat més atentes a pegar que a protegir; una judicatura plegada a la voluntat de l´executiu, unes institucions judicials -T.O.P singularment- que feien vergonya; una corrupció en qualsevol nivell de l´administració i, si hi hagués un Cap d´Estat, independent de l´executiu, aquest seria totalment manipulat pel govern.

Han passat molts anys i la nostra societat ha evolucionat de forma molt positiva; també en els aspectes que tenen a veure amb la democràcia. Ara bé, cada cop que el PP ha estat al govern, ha produït una involució que ha fet que tots els avenços cap a la democràcia es frenessin.

I, després de més de 40 anys de la mort del Dictador Genocida€ què tenim? Algunes policies que tornen a pegar abans que protegir. Una judicatura plegada a l´executiu; unes institucions judicials -Audiència Nacional, singularment- que fan vergonya; corruPPció urbi et orbe en tots els nivells de l´administració i, del Cap de l´Estat, és millor no parlar-ne.

Per tant, estem en una de­mo­cràcia? Què els sembla a vostès?

Però queda per fer la «prova del cotó»: Oi que cap democràcia, de veritat -França, Alemanya, Regne Unit, Països Escandinaus, Estats Units, etc.- va repetint que «és una democràcia antiga i consolidada»? Per què? Perquè, si ho és, no fa falta repetir-ho€ tots sabem que ho és. En canvi, a Espanya, en els darrers temps, ministres, govern i, fins i tot, el Cap de l´Estat repeteixen aquest mantra «España es una democracia antigua y consolidada!» I jo em pregunto€ «antigua», si fa menys de 50 anys estàvem en una de les pitjors dictadures del planeta?€ «Consolidada»? si encara, avui, dir «Espanyol de Cornellà» passa a prevenció de violència i, en canvi, fer com si guillotinessin un president es considera, només, llibertat d´expresió? I d´exemples, com aquests, en trobaríem un piló, en els darrers mesos. Estem o no estem d´acord que ni som democràcia, ni som res seriòs? i que el PPartit més corruPPte d´Europa ha fet d´Espanya la «riota democràtica» de tots els europeus?

S´acosten temps

de retallades

Joan Boronat Lecha BLANES

Ja es torna a parlar que el «procés» està derrotat, què!? Aquesta lluita la vam començar el poble i no s´acabarà fins que guanyem. Els polítics només són un instrument més, per desgràcia necessari, per aconseguir-ho, però, potser no acaben de fer bé la feina.

És tan entenimentós que el president Puigdemont no torni, perquè el ficarien a la presó, com que el president Torrent hagi posposat la investidura, perquè si no, seria ell qui aniria a la «cangrí». És molt fàcil acusar-los de traïdors o de covards, com fan, o fem, ciutadans anònims, o polítics, com els de les CUP. L´error, un més, nomenar President algú no disposat que l´empresonin, sabent quina és l´estratègia Rajoy-Soraya.

És un greu problema la violència judicial i policial, però el principal impediment que tenim a Catalunya per aconseguir la independència és no tenir un 80% de ciutadans que la desitgin, ja no la independència, que també, sinó que desitgin la democràcia. Hem de trobar la fórmula de convèncer tothom que l´escissió de Catalunya és la manera més eficaç d´aconseguir la democràcia, aquí i allà, dividint els mafiosos que ostenten el poder d´aquesta Espanya corrupta.

S´ha de constituir un president, o Puigdemont a l´exili; si en Torrent dimiteix, potser en Carles Riera estaria disposat a substituir-lo, si no l´importa que el tanquin, i, si no, nomenar un altre candidat, formar govern i renunciar a la majoria de competències que té la Generalitat; no, no m´he tornat boig, en realitat, l´autonomia de Catalunya és fictícia, qui mana a Catalunya són els jutges i el TC sota les ordres del poder fàctic espanyol (màfia). S´acosten temps de retallades, deixem que sigui el govern espanyol el responsable, a veure si així es convencen els no independentistes de qui té la culpa de l´espoli a Catalunya.