Polítiques i política

05.02.2018 | 07:09

Moltes persones comencen a sentir-se avorrits, decebuts i cansats del tema polític, ja que cada dia i a totes hores, crida la nostra atenció, envaeix la nostra intimitat i ocupa tots els espais comunicatius. I el que és pitjor, senten com s´estan aixecant barreres comunicatives, i fins i tot afectives, per qüestions de les opcions polítiques. L´opció política, quan s´extremen les posicions, tendeix a convertir-se en una religió, amb els seus màrtirs i els seus sants intocables, tot considerant qui no té la mateixa opinió com a enemic i quelcom odiós.
Penso que de manera intencionada i planificada s´intenta influir més en les nostres emocions que en la nostra intel·ligència, se´ns adreça més propaganda que informació, més proclames que reflexions serioses i fonamentades. No som tractats com a adults responsables i formats, sinó com a consumidors o seguidors sense criteris, com si les persones fóssim ovelles. Els titulars i els eslògans, les ocur­rències i les consignes, la propaganda i les pancartes solen ofegar els continguts i solen ocultar o tergiversar la realitat. La llibertat i la democràcia són valors suprems, però no més que la justícia i la bondat, o la veritat. La llibertat i la democràcia són patrimoni comú de qualsevol societat avançada i civilitzada i ens pertany a tots, i no es pot convertir en l´arma d´una forma de pensar contra una altra. El pensament és lliure i les idees no tenen cadenes, però alguns no ho voldrien així.
Avui, malauradament, les polítiques frontistes semblen que són més soroll que raonament, més improvisació que planificació, més confrontació que diàleg, més forma que contingut. Les polítiques legítimes de cada grup, partit o agrupació, tenen sentit quan tendeixen cap a la POLÍTICA, com l´art de gestionar la cosa pública, cercant el bé comú, amb coneixement de la realitat social, de l´economia, del treball, dels problemes que la gent ha de resoldre diàriament per viure o sobreviure i arribar a fi de mes.
És necessari reiterar i no oblidar que sense ètica no hi ha política vàlida ni socialment admissible. El sectarisme i la manca d´ètica en l´àmbit polític perjudica greument la credibilitat de la democràcia i malmet la convivència.
Cal que hi hagi una revolució ètica, sense la qual la societat restarà lluny de la llibertat, la igualtat i la justícia. La democràcia no és possible sense capacitat de diàleg, sense tolerància i respecte envers els que pensen de forma distinta a nosaltres. I això no és un problema dels polítics. És el problema de tots. Tots hem de ser més honestos, més justos i més solidaris, menys sectaris, més lliurepensadors i dialogants, sense ignorar ni menysprear els que pensen de forma diferent, si es que volem una societat inclusiva, dialogant i tolerant. És molt perillós convertir les opcions polítiques en una nova religió. Això serien polítiques en minúscula, però mai POLÍTICA en majúscula.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema