Ni si ni no sinó
tot el contrari
lluís castañer de santiago girona
Presentem eleccions plebiscitàries. Com que no hem guanyat el plebiscit, argumentem amb més força que hem guanyat les eleccions amb escons. Amb aquesta majoria, en 18 mesos, fotem el camp d´Espanya.
L´últim partit al Parlament, no ens vol investir el número 4 de Barcelona i proposem el número 3 de Girona. Acceptem, vinga som-hi. De la màniga es treu un referèndum vinculant (al programa electoral ni rastre) que, si es guanya, porta a proclamar en dos dies la república. El referèndum no es fa amb les garanties necessàries. Però el guanyen amb un 90% dels vots emesos però amb un 43% de participació i com que l´Estat ha actuat amb violència, diu que proclama la república però que la suspèn a l´espera de diàleg. Des de Madrid diuen que de diàleg «nanai». Que aclareixi si ha proclamat o no la independència. Ell xiula. Madrid aprova el 155.
Un dijous, diu que convoca eleccions. ERC i la CUP diuen que és un traïdor. Ell es tira enrere. I la proclama, bé no, es vota a una urna amb vot secret juntament amb els seus companys de partit i altres, una esmena no llegida pel president però sí per la mesa que queda proclamat l´Estat català en forma de república. Madrid activa el 155 i destitueix el govern. Ep. El vicepresident i alguns consellers apareixen als mitjans i expliquen que han d´anar a declarar dimarts a l´audiència nacional per delicte de sedició i rebel·lió. Ni rastre del president. Però apareix a Brussel·les, on diu que té llibertat de moviment.
Perd les eleccions i les guanya la llista d´un partit de caire espanyol i centralitzador. Però l´aritmètica parlamentària dona majoria independentista. Diu que vol governar des de Brussel·les. No el deixen. Diu que ve, però no apareix.
Feixuc llegir-ho, oi? Doncs viure-ho encara més...
No en el meu nom
Raimond Bitlloch i Compañó Membre de la Coordinadora Comarcal de la Selva de l´ANC
Avui dissabte, després de refredar el cos i la ment del cop baix del dimarts al Parlament, crec que amb serenor, fermesa i enginy, puc fer quatre reflexions, amb el vostre permís i la humilitat d´un republicà.
Vinga, doncs, vaig per feina.
No crec que hàgim de permetre que aquests quatre polítics de carrera ens venguin per salvar-se ells. No cola. O us penseu que teniu dret a deixar a l´estacada tota la gent que va defensar les urnes l´1 d´octubre amb el seu físic, tot arriscant la feina per tenir les urnes i paperetes a lloc, per coordinar i organitzar el referèndum?
Més de 700 alcaldes que ho són per estimar els seus pobles i ciutats; els mossos d´esquadra que s´hi jugaren la feina per defensar el poble i no actuar violentament en contra seu, ara reben humiliacions, citacions judicials i visites d´assumptes interns.
Els CDRS, els dirigents i membres de les entitats, tots sabíem el que ens jugàvem. Vosaltres, sembla que no.
Vàrem votar república, no per estar al servei d´aquest estat opressor, corrupte, autoritari i antidemocràtic del regne d´Espanya.
No teniu dret a decebre aquesta gent, ni els morts en guerres, ni els afusellats (entre ells el president Companys), ni els reprimits ni els torturats, tots ells per Catalunya. Si no sou capaços de dur-ho a terme, dimitiu, o no sabeu com viure sense la poltrona?
Heu de tenir clar que el nostre vot és perquè volem república, la terra lliure, la llibertat dels patriotes catalans però amb dignitat.
Mori el mal govern. Volem la llibertat per als patriotes catalans. Visca la república.
