Ahir ens vam quedar sense llum a casa. La combinació explosiva de l'episodi de pluges intenses, amb un consum fora del normal dels veïns ocupes, va fer que es fongués un dels ploms de la instal·lació. Per què el seu consum és més alt del normal? Perquè tenen una plantació de marihuana en el soterrani de la casa. Com ho sé? Perquè, gràcies a Déu, encara conservo intacta la meva capacitat olfactiva. I perquè contínuament hi ha compradors a l'entrada de l'immoble. I perquè la policia ens ho ha dit. Però no hi poden fer res. El meu cunyat va cometre el terrible error de presentar denúncia i fer entrar els ocupes il·legals dins de la perversa maquinària legal d'aquest país de fireta.
Semblaria, ens diuen, que la policia no pot entrar sense una ordre del jutge per considerar que, malgrat les evidències de delicte, és més arriscat enfrontar-se a uns ocupes professionals que a uns venedors de maria. La llei és igual per a tothom. Però la valentia dels jutges no és igual de generosa. La mateixa gosadia que els porta a ser cruels i despietats amb Forn, Junqueras, Sànchez i Cuixart, mantenint-los en presó preventiva, basant-se en arguments esotèrics i metafísics. Ni vergonya, ni decència. Idèntica valentia com quan revisen les proves sobre els casos de corrupció de polítics en actiu, especialment els que comparteixen la seva mateixa ideologia. O quan participen amb les seves decisions en les estratègies dels manipuladors d'urnes. Si la llei és tan interpretable con diuen que és, els jutges espanyols juguen a ser petits déus amb les ànimes dels altres. I quan se'ls posa contra l'espasa i la paret, esgrimeixen aquella màxima marxista: aquests són els meus principis, i si no li agraden, en tinc d'altres. Si la justícia és cega, en aquest país ha de tenir contínuament mal de cap, per culpa dels cops que es fot contra el mur de la infàmia. Que vingui a casa, doncs! Diuen que una bona infusió de maria pot arreglar tots els dolors, però no la vergonya.
