Nous temps, velles polítiques

06.02.2018 | 08:37

Catalunya ja ha passat més de cent dies sota el jou de l´article 155. No hi ha president ni consellers i el Parlament sembla no tenir pressa per tal d´esmenar la situació. Sense seguretat jurídica, Roger ­Torrent no vol arriscar-se a fer un pas endavant i té tota la raó del món.

Des de Brussel·les Puigdemont continua embolicant la troca i ningú no s´atreveix a portar-li la contrària, atès que li deuen l´escó. ERC no té prou vims per fer el cistell i JxCat ha d´obeir les ordres d´un líder que no pot tornar a casa. I així no anem enlloc.

Mentrestant, la crisi que viu el país es va encomanant a la resta d´institucions. La majoria d´ajuntaments han perdut tota mena d´iniciatives, la Diputació de Girona està missing i els consells comarcals només serveixen per repartir sous públics entre una colla de llepacrestes dels partits polítics. Ja se sap allò de qui es mou no surt a la foto...

Per cert, unes institucions que no són transparents i que continuen regides per l´opacitat. Així hem llegit darrerament que un dels estrets col·laboradors de Santi Vila a la Generalitat s´ha quedat sense feina i que la Diputació de Pere Vila ja l´ha endollat com a assessor. Prometia l´alcalde de Llançà una nova etapa a l´ens provincial i a l´hora de la veritat s´han repetit els mateixos vicis de sempre. Això sí, amb el vistiplau dels grups de l´oposició que també aprofiten per repartir-se diners públics entre els afiliats dels seus partits. I, com que tots munyen la vaca del pressupost, el silenci és sepulcral. Fins i tot ha emmudit el representant de la CUP, la qual cosa és més que curiosa. Per cert, seria bo saber què fan els diputats provincials, perquè en aquests darrers temps han desaparegut del tot dels mitjans de comunicació. I això que de caps de premsa no en falten...

I aquesta vella política també s´ha traslladat a la viciada Associació Catalana de Municipis (ACM) que segons La Vanguardia acaba de contractar l´exvicepresident del Parlament, Lluís Corominas, per tal que vetlli per la transparència dels municipis que paguen la quota a l´ACM, que són els de CiU i uns quants d´ERC.

Aquest nomenament és un autèntic insult a la intel·ligència. S´ha quedat sense feina –pot ser inhabilitat per càrrec públic aquest mateix any– i el col·loquen a dit per tal d´agrair-li els seus anys com a secretari d´organització de Convergència. I a sobre parlen de transparència des d´una fundació lligada a l´ACM! Aquesta transparència l´hauria d´haver practicat en els seus anys de dirigent de Convergència i potser el partit encara sobreviuria, sense transvertir-se de PDeCAT.

Tot plegat, lamentable. No hi ha maneres d´obrir una nova etapa en la política catalana. Els vells costums i vicis continuen i les finestres no s´obren ni per casualitat. La crisi que envaeix el panorama polític català no s´esvaeix. Hi ha una manca de líders amb autoritat moral i això és molt preocupant. Les portes giratòries no s´acaben mai i el país continua sense llei electoral i sense llei de finançament dels partits. I això no és culpa ni de Madrid ni de Rajoy.

Seria interessant que en aquesta legislatura es prenguessin mesures per tal de superar velles formes de fer política que no ajuden en res al prestigi dels servidors públics. Tan de bo que Roger Torrent re­pre­senti una anhelada d´aire fresc en a­quest sentit. Ho veurem al llarg dels propers mesos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema