L'OCDE fa unes recomanacions als jubilats de demà, que fan mitja por. Que preparin un pla de pensions privat, un nou mercat que, passa, sí o sí, per l'afebliment del sistema de pensions públic que funciona fins avui. Un altre consell per posar-se a tremolar: que el nou jubilat busqui feinetes, el mini-job alemany i britànic, sense arribar a l'extrem dels nord-americans, que tenen senyors de setanta anys servint al Mac Donald's, per sobreviure. Els nostres grans no tenen dret a disfrutar de la vida i una pensió correcta? No tenen dret a disfrutar dels seus descendents; a tenir pau després de dècades de vida laboral? Preguntar-se això, fa un temps, era una bestiesa. Hem construït Europa amb un sistema social, que cal mantenir, si volem una societat mínimament justa, i sobretot, amb atenció pels seus ciutadans.

Els amics. Tenir amics, a la vida, no és fàcil. Però qui té la sort de conservar els amics de sempre té un tresor meravellós. Que a vegades no valorem com es mereix. Els amics no són els 2.000 noms de mig món del Facebook, perquè la vida no és donar likes, sinó les persones que en les situacions difícils, quan ho passes malament, quan la sort, la salut i la feina et donen l'esquena i el món sembla tan fosc, t'ofereix la mà, i el suport que necessites. Sense un interès personal, sense un benefici particular, per solidaritat, i per compartir coses. Només aquells que són amb tu en els mals moments són amics de veritat. A prova de modes i decepcions.

L'amic de veritat et mostra els teus errors i defectes, sense por, potser d'una forma brutal, però encertada. La medicina per canviar en positiu, és que algú ens mostri la realitat: dura, esquerpa, sense maquillar, davant el mirall. Hi ha amics que no exigeixen res, i no demanen massa coses, excepte el teu temps. No són perfectes, però són amics amb un codi propi, especial, que cal valorar. Els amics negatius. Amb aquests amics, diu la saviesa popular, no ens calen enemics. Això li passa, ens passa, a molta gent. Aquest refrany, com tantes coses dels llocs comuns de les generacions, amaguen grans veritats. Els amics negatius, les influències que multipliquen els nostres defectes, i augmenten els nostres errors, podrien desaparèixer per sempre. Un dia afortunat. Perquè, tu i jo, tots vostès, ens mereixem amics de veritat, els supervivents d'una infància d'immaduresa, dubtes i somnis.