La picaresca comercial de la càrrega i descàrrega
xavier marquès palahí girona
De ben segur que gairebé ja hem oblidat quan a Girona els horaris de càrrega i descàrrega eren dividits entre matí i tarda. Almenys durant unes hores al migdia era permès aparcar-hi. Fins aquí tothom content. Però degut a la mala praxi -més ben dit, la barra- d´alguns conductors, fa anys es va canviar el sistema de gestionar-ho. Es va regular amb un horari seguit des del matí fins a la tarda en algunes zones i, a més, els vehicles de transport de mercaderies, etc... que volguessin utilizar-les havien de disposar obligatòriament d´un disc horari.
Realment és així actualment? Doncs malauradament avui en dia algunes d´aquestes zones han passat a ser aparcaments lliures només pel fet de ser vehicles suposadament autoritzats. Hi ha realment un control estricte? Pel que es veu no. Només cal trobar-hi vehicles aparcats sense distintiu, o si en porten no l´utilitzen correctament, i aquí no passa res. Només val a dir que ho tenen facilíssim per aparcar cada dia simplement per anar-se´n a dinar, fet comprovat en més d´una ocasió. Així qualsevol busca aparcament, oi? Com que a Girona n´hi ha tant... Sens dubte ara els «barruts professionals» són els que abans es queixaven que no podien accedir-hi degut a conductors particulars mal estacionats. Doncs a veure si des de l´ajuntament es gestionen estrictament aquestes zones fent sobretot incís, precisament, en aquests vehicles que de manera habitual estan també incomplint la normativa vigent.
El problema de l´independentisme
cristina salvans i brunsó riudellots de la selva
La setmana passada el president del Parlament de Catalunya, en Roger Torrent, va ajornar sense data el ple d´investidura per escollir nou president de la Generalitat. Jo em pregunto, i què es pensaven tots els fidels a l´independentisme? De veritat creien que Carles Puigdemont tornaria? I si estaven segurs de que no tornaria, per què el van votar en les passades eleccions?
Em plantejo aquestes preguntes perquè no entenc el sentit que està agafant l´independentisme. Ja des de fa uns anys, des de l´època d´Artur Mas, alguns sectors del moviment s´estan centrant més a crear símbols en lloc de governar i procurar pels drets dels ciutadans. Importa més que Carles Puigdemont sigui una altra vegada president que mirar cap endavant i governar amb convicció cap a la República. I això ho trobo un problema. A més a més, el candidat a la investidura durant la campanya electoral va prometre que tornaria, però no ha complert, però tot i així la seva gent el segueix aplaudint. I això ho trobo un altre problema: la fe cega de certs sectors de l´independentisme, sobretot els que provenen de l´antiga Convergència, que són incapaços de veure què fan bé i què fan malament els seus líders.
Queda molt bé plorar i queixar-se per l´article 155, però si continuem fent aquesta política de líders en lloc de política real, no arribarem enlloc i el cop pot ser molt dur.
Que no ens venguin un sopar de duro!
raimond bitlloch compañó la cellera de ter
Avui sentia una conversa de dues persones. Deien que calia formar govern, però, a quin preu! Pel que he vist era gent que pensa que amb un nou govern tindrem fora les urpes del poder del 78 a les nostres institucions. I ho sento, però no és així. Fem memòria i mirem el possible futur.
Molt abans de l´aplicació de l´article antidemocràtic del 155, ja estàvem intervinguts econòmicament. Ens ho deia el vicepresident de la república, judicialment amb els judicis del 9-N, i un llarg etc. Amb el 155 s´han carregat les estructures de país que tenien la missió de fer prosperar els ciutadans catalans, votessin el que votessin, eren per a tothom, moltes d´elles molt rendibles. Quants negocis, i per tant llocs de treball, han donat les oficines exteriors, perquè eren per això... Que no ens venguin sopars de duro.
Doncs bé, quin govern volen els opressors? Un govern submís, o us creieu que podrem obrir les oficines exteriors, restituir els alts càrrecs? No, amb qualsevol cosa que fem ens amenaçaran amb el 155, en podeu estar segurs. No ens queda cap més possibilitat que anar a la nostra i fer president el que la gent ha votat, perquè el nostre vot és sagrat i hem votat república, no hem votat que els quatre aprofitats de torn salvin la seva parcel·la. No, companys, no és això.
Volem república, volem la llibertat dels patriotes catalans, volem la terra lliure.
Salut i república.
