Inclemències

08.02.2018 | 07:11

La cançó d'en Raimon de 1983 deia allò què «Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe» i realment és així, cada vegada que ens cauen a sobre quatre gotes, ja sigui en forma d'aigua o en forma de neu, tot queda paralitzat. Només a tall d'exemple, una petita xifra, aquesta setmana la nevada ha deixat 350 carreteres tallades a tot Espanya, un símptoma de com de poc estem preparats per a les inclemències meteorològiques.

Sense anar més lluny, a principis de gener vàrem viure el monumental col·lapse de l'autopista AP-6, la que enllaça Àvila, Segòvia i Madrid, on varen quedar colgades més de 3.000 persones durant 18 hores. O aquest mateix cap de setmana, quants habituals de la Cerdanya varen quedar colgats i no varen poder tornar quan tocava? A ulls d'un nòrdic cada hivern o a cada tempesta, devem ser un fart de riure, a part d'altres coses, també en termes de gestió meteorològica.

Realment, no és tracta únicament de mesures o d'actuacions preventives i efectives per part dels qui tenen responsabilitat sobre la gestió de les vies de comunicació, encara que les deficiències siguin múltiples, es tracta, sobretot, d'un fet cultural. Hem de reconèixer que no som un exemple a l'hora de prendre consciència del que suposen els canvis de temps i de com ens hem de preparar o de què hem de fer, i encara que ho sabem, fa més gràcia l'aventura i poder tenir aquells cinc minuts de glòria davant els amics o els mitjans de comunicació explicant tot el que s'ha patit en circumstàncies com aquestes.

En Raimon estava equivocat, no és que la pluja no sàpiga ploure, és que nosaltres no sabem protegir-nos ni gestionar-la. I així ens va, a cada nova tempesta, més col·lapse i més ridícul.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema