S'albiren vents d'inestabilitat en l'àmbit municipal. El bloqueig i la inestabilitat que estem vivint en l'àmbit polític, es traduirà d'una manera molt més descarnada en l'àmbit municipal a partir de juny de 2019. És cert que a dia d'avui aquesta inestabilitat ja es manifesta a molts municipis del nostre entorn, però res a veure amb el que viurem d'aquí a un any i mig.

Aquesta manca d'estabilitat estarà provocada per molts factors, però bàsicament per un malestar que ha trencat la cadena de confiança entre els ciutadans i els seus representats però, sobretot, per una recomposició del mapa polític català que no s'ha completat però que es tradueix momentàniament en un mosaic partidista inèdit fins al dia d'avui.

Com es traduirà això en l'àmbit municipal? Doncs bàsicament de tres maneres: tindrem molts partits representats en els consistoris, en molts municipis, cap grup tindrà una força suficient per governar sol o amb coalició amb un altre partit i finalment, es requerirà el suport de tres o quatre partits per poder formar govern. Fet que comportarà que aquesta unió quadripartida es faci amb partits molt allunyats políticament i això, sens dubte, és un fre evident al compliment de programes electorals i font d'inestabilitat.

Municipis més inestables i molt menys gobernables. Si bé és cert que la darrera reforma del govern Rajoy dona molta més força als alcaldes amb minoria i molts incentius a la força més votada. Però tot i això, la legislatura fàcilment es pot convertir en un període de nul·la implementació de projecte polític, d'inestabilitat i com a molt, pot esdevenir un període de simple gestió administrativa. I així no avancen les ciutats.

Si ens hi fixem, les ciutats que avancen són aquelles que compten durant un període llarg d'una majoria política que pot desenvolupar el seu projecte. Una altra cosa és que hi ha alcaldes amb projecte i alcaldes que mai n'han tingut i això encara es nota més. Però les ciutats que segur que no van endavant són aquelles a les quals costa disposar d'una majoria -d'un o dos partits- sòlida i estable. La inestabilitat política sempre s'acaba traduint en pèrdua d'oportunitats per al conjunt dels ciutadans.

I aquesta serà l'altra paradoxa del que ens vindrà a sobre. Si bé la tònica general en la majoria de municipis catalans serà l'exposada, hi haurà nombroses excepcions en què no els passarà el mateix. És a dir, hi haurà un nombre significatiu de ciutats que podran comptar amb un govern monocolor o amb un govern bipartit que compti amb estabilitat al llarg de tot el mandat. I òbviament, la dispersió electoral serà menor que en la resta de municipis. Aquest governs sòlids ho seran com a premi a la legislatura actual i per tant, vindran de la mà de governs que ja són forts i estables en l'actualitat. En canvi, els que ara no són ni forts ni estables, encara ho seran menys el 2019. Es produirà, doncs, una fractura entre municipis estables i inestables i aquesta fractura es traduirà en ciutats que avancen i ciutats que no avancen. Per tant, s'ampliarà més encara la distància actual entre les ciutats que tenen i generen oportunitats i les ciutats que perden oportunitats. Segur que a tots ens venen al cap noms de ciutats properes. La mala notícia per a algunes d'aquestes és que a partir del 2019, el futur serà pitjor que el present. Que ja és dir!

Com poden encarar els nous governs municipals aquest panorama? Tant si els va bé com si no, la fórmula és sempre la mateixa. Per a algunes serà garantia de mantenir l'èxit i per a altres serà la manera de revertir la situació. El camí no és cap altre que entendre que no es disposa ni es disposarà d'una majoria social clara que avali el propi programa electoral i, per tant, caldrà convertir-se en un govern humil que traslladi la política d'alcaldia al ple municipal. És a dir, que entengui que no es pot tirar pel dret, canviï de xip i s'autoimposi una legislatura d'acords amb la resta de grups, una legislatura de consensos.

Els governs locals han de començar a entendre que per a alguns no hi ha cap altra sortida que un cop al govern, rebaixar el propi programa i consensuar un mandat de ciutat, basat en un Pla de Mandat Municipal acordat per una majoria de partits on propostes del conjunt de forces polítiques hi estiguin recollides. Intentar fer una legislatura que busqui l'acord i el consens per tal que la ciutat avanci, més enllà de qui hi hagi el govern i buscant sempre l'acord amb els partits de l'oposició. Només així algunes ciutats poden avançar.

En canvi, si alguns governs nous continuen governant sense entendre que el món els ha canviat i pensant-se que són al 2003, veuran com el mandat serà un infern i, sobretot, com la ciutat va perdent més oportunitats.

El 2019 el panorama municipal canviarà molt, però aquells governs que entenguin que estem en una altra era i que amb l'empatia, l'acord i la humilitat es pot fer avançar la ciutat aconseguiran sortint-se'n. Els que no siguin capaços de canviar de xip, tenen el dies comptats.