Aquests dies s'han publicat dos articles que m'han interessat especialment. Un és de Lluís Foix sobre la situació política d'Alemanya i l'altre és d' Antón Costas sobre el poder a Catalunya. Els comentaré.

En el de Foix es parlava de la situació d'Alemanya i les negociacions per fer govern entre Angela Merkel i Martin Schulz o millor entre la DC i el PS. Després de parlar de la conveniència de la gran coalició per a la mateixa Alemanya i per a la UE, Foix comentava com anaven les negociacions i deia que després de mesos negociant encara no havien entrat en el tema dels noms, només havien parlat del programa. I jo em pregunto, algú sap el programa que volen portar a terme els independentistes a Catalunya? No hauríem de començar per aquest aspecte si volem construir alguna cosa que valgui la pena? Perquè els programes del PDeCAT, ERC i el de la CUP llegits amb detall no és que siguin gaire coincidents. Seria molt demanar que ens diguin en quin programa basen el pacte que diuen tenir per formar govern a Catalunya?

En l'article d'Antón Costas el que es diu és que la situació a Catalunya, ara mateix, és la d'una baralla pel poder polític entre la llista de l'expresident, el PDeCAT i ERC amb el permís de la CUP. No hi puc estar més d'acord. Però, com deia, el poder té sentit en política si està destinat a fer realitat un programa que és el que no tenim sobre la taula. I és per això que es tracta d'una lluita pel poder sense més, lluita que a mi em crea urticària. Deixarem que ens diguin qui manarà sense saber on ens porta? I m'atreveixo a dir què passarà. El candidat Puigdemont només el defensen (i no sé fins a quin punt) els de la seva llista i sembla que la CUP, ni el PDeCAT ni ERC. I en canvi la seva candidatura la tindrem sobre la taula un quant temps. En Puigdemont aguantarà o el deixaran fer de candidat fins que o arribin a un acord sobre qui designa el successor o s'arribi al límit, com va passar en la seva pròpia nominació com a president. Tot es decidirà en el darrer moment i el «més llest del col·le», sigui Puigdemont, sigui el PdeCat, sigui ERC tractarà de portar l'aigua al seu molí. I no deixaré d'insistir, per fer què? Això queda per a no se sap quan...

Mentrestant, la situació a Catalunya es va deteriorant i els que la seguim sabem que necessitem un govern que vulgui governar perquè s'acabi el 155, cosa important, però no sols per això. Per un costat hi ha la divisió de la societat catalana, que continua fent estralls i que s'hauria d'aturar si volem continuar essent «un poble». I per altre costat hi ha els problemes que venen de la crisi econòmica. El Govern d'Espanya va dient que estem sortint de la crisi però la fotografia de la realitat és crua. És veritat que les dades macroeconòmiques han millorat i que estem sortint de la crisi però és degut a la situació internacional i a les polítiques de la UE, a la qual pertanyem, i que, en les decisions macroeconòmiques, és qui porta les regnes de la situació. Però el com estem sortint de la crisi és una altra cosa. Espanya i Catalunya és dels llocs d'Europa on les desigualtats han augmentat més i això sí que és responsabilitat dels qui governen a Espanya i a Catalunya. Des del començament de la crisi, els rics s'han fet més rics i els pobres més pobres fins a nivells molt preocupants. Tenim uns nivells de desocupació, de persones i famílies amb risc de pobresa, de nens amb problemes de menjar molt alts, tenim un problema de preus d'habitatge i de preus abusius de l'energia i estem disminuint els aturats però amb contractes i sous de misèria. I tot això sembla que no preocupi els futurs governants de Catalunya.

Si el problema no fos tan seriós un riuria davant notícies com la que ens donava la CUP fa uns dies, quan ens deia que estava negociant amb els independentistes que en els propers pressupostos les escoles que discriminen per sexe i les de l'Opus no tinguessin finançament públic. Perquè això confirma que el govern Puigdemont, amb el suport de suposats partits d'esquerres com ERC o la CUP, va continuar subvencionant escoles que no necessiten subvencions (com estava fent CDC des del temps d'en Pujol) en comptes de finançar les escoles de 0-3, que es varen deixar de subvencionar i ara una ordre judicial els obliga a fer-ho.

Per favor, deixin de situar-se fora de la realitat, deixin l'èpica i presentin un programa realista i unes persones disposades a governar Catalunya i resoldre els problemes dels ciutadans. I, ja que diuen defensar Catalunya, negociïn amb tots els partits catalans disposats a treballar per trobar una solució en la relació entre Catalunya i Espanya i busquin acords programàtics per tirar endavant polítiques que resolguin els greus problemes que la societat catalana té en aquests moments.