L'índex més seguit del món és el Dow Jones Industrial Average, que formen 30 grans empreses americanes. Dels seus màxims del 26 de gener, on va tancar amb 26.610 punts; ha caigut un 7%. De bones a primeres, que en quinze dies hagi tingut aquesta correcció, fa pensar. D'on venia el Dow? En les darreres 52 setmanes, incloent aquesta, malgrat la correcció, segueix amb una revalorització de 22,3%. En cinc anys, qui hagués invertit en un fons indexat al Dow, hauria augmentat les seves inversions un 70%. En els darrers anys, després de la ressaca de la fallida de Lehman Brothers el setembre de 2008, la borsa americana s'ha vist beneficiada per dos grans factors: el diner estava molt barat, fruit dels baixos tipus d'interès, que convertia les borses en un dels pocs llocs atractius per invertir enmig d'un revifament econòmic; segon, els creixements imparables de les noves empreses tecnològiques nord-americanes i d'aquelles que, havent fet els deures, en la darrera crisi, presentaven uns balanços i comptes de resultats envejables. La borsa, que es mou per les expectatives de futur, van acabar per aplaudir l'any passat les mesures de rebaixes fiscals del govern Trump. Què ha passat ara? Tot es pot justificar. Els optimistes parlen que hi ha hagut una correcció saludable dels mercats i que els fonaments es mantenen similars. Consideren que la ja anunciada pujada dels tipus d'interès no fa perillar l'evolució econòmica. Els pessimistes creuen, en canvi, que han canviat definitivament els vents i que els excesos dels darrers anys començaran a pagar-se. Pensen que la inflació serà superior a l'esperada i que pujaran més els tipus, cosa que afectarà les decisions d'inversió i els resultats de les empreses. Els més negatius de tots fins i tot parlen que els inversors comencen a vendre abans que es produeixi un nou ensurt financer d'àmbit mundial. Cal esperar.
