Avui en dia hi ha gent que se sorprèn de la manera tan ràpida amb la qual alguns emprenedors -entre ells els relacionats amb el sector turístic- s'enriqueixen, com a resultat del creixement gairebé exponencial dels ingressos i beneficis dels seus negocis creats poc temps abans. És el cas, per exemple, de les anomenades start-ups, o negocis nous. Però cal dir que aquest fet, i fenomen, de la progressió a velocitat vertiginosa d'algunes empreses no és nou: ha existit anteriorment, tot i que no en tots els casos amb ritmes tan accelerats com els actuals.

Vull posar un exemple emmarcat en el turisme de fa un xic més de mig segle. Una època, aquella, en la qual la creació i el desenvolupament del turisme de masses va enriquir molts emprenedors tant del sector emissor com del receptiu. Eren temps, aquells, en els quals no existien encara, si més no en àmbit públic i universal, les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el procediment operatiu de les empreses, vist des de l'òptica de les generacions joves actuals, poden semblar «prehistòrics». Tot i així, va ser en l'entorn que els envoltava que uns emprenedors van posar en marxa negocis innovadors, que van donar bon resultats inicials i poc després uns creixements accelerats. I també llavors, com ara, hi va haver emprenedors que van vendre la seva empresa a una molt més gran.

Entre aquells emprenedors de fa més de mig segle he triat, com a exemple, a un dels més significats, perquè gràcies a ell el turisme va deixar de ser un privilegi del qual gaudien només els integrants d'una minoria social, la d'unes elits econòmiques a les quals ell pertanyia, tot sigui dit. També l'he triat perquè enguany es compleixen 55 anys de la posada en marxa del seu negoci. Em refereixo a Josef Carl Peter Neckermann, un emprenedor del sector de la venda per catàleg i correu -i guanyador de medalles en equitació a quatre Jocs Olímpics- que, entre altres negocis, va crear l'agència de viatges majorista a la qual va posar el seu cognom i que avui forma part del tàndem amb Thomas Cook. Sorgí, així, l'any 1963, Neckermann + Reisen, que va establir una curta aliança amb la suïssa Hotelplan, trencada poc temps després. El seu creixement va ser espectacular i tretze anys més tard, va ser comprada i absorbida per Karstadt, una de les més importants empreses de grans magatzems d'Alemanya.

He cercat i tret del meu arxiu unes quantes dades que mostren com Neckermann va influir en la història del turisme europeu. El seu primer fulletó de comercialització de paquets combinats el va treure per la primavera i estiu d'aquell 1963. Tenia només sis pàgines i només oferia viatges a Espanya -Mallorca i Costa del Sol-, Tunísia, Romania i Iugoslàvia. Països sense llibertats polítiques i sindicals i destinacions segures a causa d'estar sota dictadures. La novetat més destacable d'aquells paquets era que els seus preus eren molt baixos: un 30 per cent per sota dels d'altres destinacions de les altres agències de viatges. Neckermann va innovar, a més, triant fer negoci cercant vendre més volum de viatges, a més clients i amb marges molt petits en comparació amb els dels viatges de luxe i preus elevats. Els seus viatges, amb dues setmanes d'estada en hotel en règim de pensió completa, es venien a 335 marcs els de Munic a Iugoslàvia i a 338 els de Frankfurt a Mallorca.

Amb aquesta estratègia, en el seu primer any de funcionament va tenir uns 18.000 clients i va tancar l'exercici amb un volum de negoci de 8 milions de marcs, amb un promig de 444 marcs per viatger. Dos anys després, el 1965, va afegir viatges al Líban -llavors considerada la Suïssa àrab- a 745 marcs i va tancar l'any amb una facturació de 36 milions de marcs generats per uns 70.000 clients -havia encetat la venda en més de setanta grans magatzems- i el promig va ser de 515 euros per client. Va introduir, després, Egipte com a destinació en temporada d'hivern a un preu de 829 marcs, i l'any següent vols de llarga distància a una destinació emergent -Tailàndia-, la qual cosa va contribuir a assolir una xifra de negoci per sobre del 100 milions de marcs. I dotze mesos després la xifra de clients havia arribat a 300.000, gairebé un 35 per cent més. A la Costa Brava va tenir presència en els anys de forta demanda dels TTOO.

Resulta fora de qualsevol dubte, doncs, que el fenomen dels emprenedors no és d'ara. I que gràcies als emprenedors dels anys seixanta que van creure que eren oportunitats de negoci ampliar l'activitat turística a més segments socials el turisme és, avui, un dels sectors productius més importants -i rendibles- en àmbit global.