Mentre brama la tempesta

10.02.2018 | 01:26

Mentre a fora brama la tempesta huracanada, l'oficialitat del vaixell del procés infla globus amb propostes dignes d'un congrés de columbofília, que és l'art de fer volar coloms.

El Tribunal Suprem confirma una presó darrere l'altra. Les interlocutòries judicials consideren la ideologia independentista com un agreujant. Es dona per fet que els empresonats no sortiran abans del judici (ni després, si la sentència és dura). El PP vol prohibir l'indult als condemnats per «rebel·lió». Rivera empeny Rajoy a extremar la intransigència. El Tribunal Constitucional perfecciona l'automatisme que suspèn tot allò que impugni la Moncloa. Plouen els insults i les desqualificacions més barroeres llançades amb la prepotència del vencedor. Regidors colpejats per la policia són acusats per la mateixa policia, i fer-los mala cara es pot considerar delicte d'odi. Així de fortes són les onades que colpeixen el vaixell.

I què fa l'oficialitat al pont de comandament del procés? Discuteix el sexe dels àngels. Investidura simbòlica amb efectes executius? Executiva amb efectes simbòlics? ¿Resolució parlamentària, Assemblea d'electes, Consell de la república, Govern per duplicat? És francament alarmant veure com s'encallen en aquests jocs. Diu que ho tenen tot previst («és clar que tenim un pla!»), però tot plegat sembla un gran embolic. Per acabar-ho d'emboirar, sobre la taula en moviment del vaixell a la deriva rodolen propostes alienes al sentit de la realitat, com la reforma exprés de la llei de Presidència per facilitar la investidura en absència. Allò realment exprés serà la impugnació seguida de suspensió per un mínim de cinc mesos, davant la qual les opcions són provocar la querella per desobediència o acceptar que tururut violes.

Qualsevol acte o acord del Parlament que pugui ser impugnat per l'executiu espanyol, ho serà. Amb motiu o sense, amb base o per les fulles del rave. Ara mateix, al poder de l'Estat li és igual el que pensin eminents juristes, Europa, l'ONU o Amnistia Internacional. La mala imatge pròpia i la projecció internacional de la qüestió catalana són factures que pagarà algun dia, però no el trimestre en curs, que és el seu horitzó de referència. Amb aquest panorama, jugar a les astúcies allarga la vigència del 155 i pot ampliar el cens dels encausats. L'oficialitat ha de valorar si ja li està bé, o si hi ha maneres més profitoses de menar la nau sense renunciar a l'objectiu del viatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema