Cartes

10.02.2018 | 01:26

La màgia dels cristalls
clara esteve sureda
És curiós pensar com quatre flocs de neu poder fer feliç tanta gent. De seguida ja pensem que no haurem d´anar l´escola, a treballar... i podrem quedar-nos tranquil·lament a casa observant com la neu va lliscant dolçament, encara que es desfaci de seguida. Segurament hi haurà infants que serà la primera vegada que podran gaudir d´un dia de color blanc i ben cofois podran fer el seu primer ninot de neu.
Deixem-nos dur, com els nens, per aquests instants, per aquestes il·lusions que senzillament tenen el poder d´acaramullar un dia de màgia.


Carta al Sr. Francesc A. Picas
Mateu Frigoler Teixidor canet d´adri
n Benvolgut senyor. Una vegada més llegueixo amb interès una de les seves cartes relacionades amb les barbaritats comeses segons vostè per les tropes republicanes durant la ­guerra civil. Més que tropes, jo en diria grups d´assassins incontrolats, i això li diu el fill d´un ciutadà que pel sol fet d´ésser empresari i anar a missa els diumenges va estar a punt d´ésser executat. El comité revolucionari de Salt el va anar a buscar un vespre per portar-lo com deien ells, a «passejar», va tenir la sort de poder-se escapolir saltant per una finestra i  amagar-se dintre un camp de blat de moro, després unes quantes nits de caminar emparat per la foscor fins arribar a la frontera. A la despiatada França l´esperaven quasi tres anys d´exili.
Senyor Francesc, vostè escriu amb tot detall els assassinats de cinc bisbes en terra catalana i jo li pregunto, és que la seva condició de prelats valia més que els 42 nens morts en el bombardeig feixista del pati de l´escola de Sant Felip Neri a Barcelona? Fa poc vaig anar a aquella plaça, li recomano que un dia hi vagi. Les massisses parets de pedra de l´Església i les cases adjacents conserven encara horroritzades les profundes ferides d´aquella metralla infernal. 
No tirem més benzina al foc, senyor Picas, vostè té en el seu poble el més important testimoni gràfic i documentat del país, el Museu de l´Exili. Allà es pot veure  i palpar de manera esfereïdora l´horrible patiment d´un poble que tant de dretes com d´esquerres va patir uns anys d´una crueltat inimaginable.
Senyor Picas, al llarg d´aquest segle XXI portem ja una dotzena de guerres, la més sagnant la de Síria i ningú ha fet un pas per aturar-la, algú ens pot explicar de què serveixen tantes organitzacions internacionals com ara l´ONU. La guerra civil espanyola també tenia fàcil solució, però totes les ajudes tant d´un bàndol com de l´altre només varen servir per atiar la foguera del conflicte.
Senyor Francesc, deixem en pau el milió de morts de la nostra ignominiosa guerra civil,  treballem o també escrivim perquè els nostres fills i nets visquin els millors anys de pau i prosperitat.


Comparteix el
que importa
M. Àngels Pagès Ventalló
El proper diumenge 11 de febrer tindrà lloc la campanya de Mans Unides. Aquest serà l´últim any del marc del Trienni que es va encetar el 2016 amb l´objectiu de plantar cara a la fam i reforçar el dret a l´alimentació de les persones més pobres i vulnerables. Com és habitual, es fa una col·lecta a totes les parròquies a benefici dels projectes de desenvolupament que es pensen realitzar. Hem de valorar l´esforç i la solidaritat de tantes persones que, any rere any, col·laboren amb aquesta ONG. Amb els diners recaptats la campanya anterior, se´n varen poder aprovar 604, a 58 països d´arreu del món.
El lema d´enguany és: «Comparteix el que importa». Això comporta posar en comú experiències, iniciatives i propostes per acabar amb les injustícies, que són la causa de la mala distribució dels béns que es produeixen. Aquesta frase de la Mare Teresa de Calcuta: «El patiment d´uns pot ser provocat per l´ambició d´altres». Segueix essent actual encara avui dia. Els béns i les oportunitats que haurien de ser suficients per a tots, han estat acaparats per uns quants. Mentrestant, milions de persones no tenen allò necessari per viure amb dignitat.


Arbres del parc de puig de Montilivi
marc garrido juanjo girona
Cal que podin els arbres del parc de puig de Montilivi. Les branques entren dintre les cases dels veïns i les emplenen de fulles i les branques s´enreden en els arbres dels jardins a mes el parc està ple de caques. de gos. Haurien de posar un cartell avisant que els amos dels gossos recullin las caques. Ja ho hem demanat a l´Ajuntament però no ens fan cas, ho vam demanar fa un any.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema