L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no desaprofita cap ocasió per recordar que la Generalitat està intervinguda i que el 155 és el responsable de la paralització que viu la ciutat. No diré que no té raó. No ho sé perquè no estic a l'Ajuntament, però si es tracta de buscar responsables, podem anar enrere, estirar el fil i veurem que el 155 es va aplicar pel camí que va agafar el procés i les decisions que es van prendre des del Govern català quan la Generalitat encara no estava intervinguda. I podem anar encara més enrere i acusar Rajoy de no haver volgut negociar absolutament res; arribaríem a la sentència de l'Estatut i a la recollida de firmes per part dels populars; a les negociacions per redactar aquell document on es va excloure el PP i, i, i ... i no acabaríem mai. Tothom té raons i el gran problema que ens manté enrocats i paralitzats és que cada una de les parts només veu les seves. A vegades, encara que costi vots a curt o mitjà termini, val la pena frenar, asserenar-se i posar-se al lloc de l'altre. Veure què no hem fet bé i quins errors hem comès i això és tan vàlid per a l'unionisme com per l'independentisme. Ningú baixa del burro i no es pot governar queixant-se contínuament. Una de les màximes del coaching, que està tan de moda, és: «Aquí es ve plorat».
