Sempre he tingut dubtes sobre la conveniència que la declaració de béns dels polítics hagi de ser pública. I molt més en una societat en la qual l'enveja fa que l'èxit per mèrits personals i l'acumulació de patrimoni no estigui gaire ben vist de portes enfora. L'obligació de despullar-se públicament limita l'accés a la política. La finalitat és que els ciutadans puguem controlar si un polític s'ha enriquit més del compte durant l'exercici de la seva funció pública. Pura hipocresia. Si un governant s'enriqueix fraudulentament, no serà tan idiota de fer-ho amb transparència. Fent un repàs a la declaració de béns del nou Parlament català m'ha cridat l'atenció veure la situació de pobresa de la majoria dels nostres principals polítics, els més ben pagats d'Espanya. Començant per l'expresident. Carles Puigdemont, que té 55 anys, només disposa de 10.885 euros en el seu compte corrent i un habitatge al 50% que encara està pagant. Aquests són tots els seus estalvis, tenint en compte que va començar a treballar de bastant jove i que va cobrar uns 100.000 euros bruts anuals entre 2011 i 2015 (compaginava l'alcaldia de Girona i l'acte de diputat) i 145.470 euros anuals entre 2016 i 2017. En situació gairebé d'indigència deuen viure l'exconseller de Salut, Toni Comín, i l'exdirector general d'Universitats i diputat Antoni Castellà. Comín només declara 3.838,92 euros en el seu compte corrent, a més d'una finca rústica heretada, després d'una llarga carrera de diputat i haver exercit de conseller els dos últims anys (109.663 euros bruts anuals). El compte corrent d'Antoni Castellà, que té 47 anys i als 29 ja era diputat, està ple de teranyines: 752 euros. Declara, això sí, tres habitatges -un per donació- amb valoracions baixes i dos pàrquings. Res més. L'estalvi de Raül Romeva, que ha sigut durant deu anys eurodiputat i els dos últims conseller, es redueix a 4.000 euros en un compte i 7.000 euros en un pla de pensions. Jordi Turull, que ha dedicat tota la vida a la política (té 51 anys i va tenir el primer càrrec als 21), ha estalviat una mica més, però no per tirar coets: 10.000 euros en comptes corrents i 42.966 en pla de pensions. Dels principals polítics, només Oriol Junqueras declara uns estalvis més d'acord amb el sou que perceben els governants catalans: 19.626 euros en comptes corrents, 57.884 euros en fons d'inversió i valors mobiliaris i 111.220 euros en plans de pensions. O els nostres governants no han après la cultura catalana de l'estalvi i són uns malgastadors o ens enganyen vilment. Per tant, la publicació de les declaracions de béns serveix més per la xafarderia que per la transparència exigible a una societat democràtica. Si l'objectiu real és fiscalitzar la seva activitat pública, potser seria més útil que el control dels seus béns i patrimoni es posés en mans d'una comissió independent d'experts (inspectors d'hisenda o similars).
