La setmana de Sió

11.02.2018 | 09:26

Demagògia


Una ràdio tan escoltada i aparentment solvent com RAC1 ha fet una peça aquesta setmana, molt escoltada, que diu que els diputats al Congrés només treballarem 44 dies d'aquí a finals de juny i que hem fet vuit setmanes de vacances. Després de presentar una queixa formal al grup editorial al més alt nivell, he convidat un periodista de la ràdio que em segueixi 24 o 48 hores o una setmana i que vegi la feina d'un parlamentari. I que deixin de fer la demagògia més apoteòsica que he escoltat en molts anys. Estupidesa? Mala fe? M'encanta explicar el que faig i retre comptes. El problema són els periodistes estrella que per l'audiència matarien la mare i vendrien l'ànima al diable.

Expectant

Vivim temps mai viscuts. Estic expectant per saber com es tramita una proposició de reforma del reglament encara amb l'article 155 actiu perquè no tenim nou govern. Però sobretot estic expectant de com un jutge podria argumentar contra el dret a sotmetre's a la investidura un diputat electe que està en presó preventiva (abusiva des del meu punt de vista) i que no ha tingut cap sentència condemnatòria perquè no s'ha celebrat cap judici.

La pluja de milions

Se'n recorden d'aquella conferència del president del Govern espanyol prometent una pluja de milions en inversions en obra pública a Catalunya? Era part de l'anomenada «operació Catalunya» de seducció. No hem vist res de res. Diuen que volen reiniciar les obres de l'estació de la Sagrera i l'ampliació de la Ronda litoral. I a Girona? Que desencallaran l'estació del TAV a l'aeroport, batalla llargament lliurada. Si fos així i l'anunci es produís demà, la pregunta immediata és: qui ho pagarà, l'Estat o la Generalitat? I amb quin calendari? I què hi ha de nou de l'N-II i l'Eix Pirinenc (Besalú-Figueres). Dijous el ministre de Foment ve a la comissió del Congrés. Hora de passar de les paraules als fets... o no.

La gran trampa

Aquesta legislatura es fan molt poques lleis al Congrés i al Senat. Quasi ningú li presta atenció. I és una de les mostres més evidents de legislatura sense nervi ni orientació. Per què passa això? Perquè la majoria absoluta de PP i Ciutadans a la Mesa del Congrés allarga setmana a setmana la presentació del termini d'esmenes a les lleis. Algunes estan així des de fa un any. A Ciutadans no li interessa fer lleis. No tenen experts ni un gran interès en una legislatura de lluïment dels seus principals contrincants. Lamentable.

Eleccions a Itàlia

Què hem de pensar si el proper 4 de març a les eleccions parlamentàries a Itàlia guanya una coalició liderada per Silvio Berlusconi, de 81 anys a prop dels 82 i inhabilitat per delictes fiscals? Quantes preguntes ens interpel·laran! Preparem-nos per respondre-les perquè tot indica que això pot passar.

Les guerres d'avui

Conversa amb DB, a casa seva a la terra de Sió. Diu: «Tenim energia suficient i es pot moure l'aigua. Només hem d'invertir molt a curar les malalties i especialment el càncer. Les guerres ja no són pel domini de recursos naturals. Són per conquerir o mantenir estatus de poder. I de retruc alimenten la indústria de l'armament. Pensa-hi. La batalla pel manteniment o millora de l'estatus pot lliurar-se per les formes més variades». Com sempre, em fa pensar. Fa molt bon temps i el programa de visites ha estat molt bo. En aquestes proves que surten bé, em trobo professionalment capacitat en altres camps, cosa que em dona una certa tranquil·litat.

Barcelona

Bullen els caps d'uns quants que pensen que hi ha una gran oportunitat de donar el tomb i tenir un nou govern a l'ajuntament de Barcelona. Es busquen noms de consens. Ja li han demanat a un eminent metge que lluita de forma incansable per la vacuna de la Sida. Ha declinat, però s'ha mostrat agraït que hagin pensat en ell. Es viu una certa i esperançadora reconnexió entre política i societat civil més dinàmica. Aquesta és una bona notícia.

Mònaco

Avui hi ha eleccions parlamentàries a Mònaco. Segurament canviaran les tornes de majories i minories. A cap diari surt que hi ha eleccions a Mònaco. Sortirà a Diari de Girona. M'he fet una mica especialista en política monegasca. Abans ho va ser en Lluís Maria de Puig. El ball de la rosa s'acosta. I els ajustos de comptes resultants de les eleccions d'avui, també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema