Viure de l'aire del cel

11.02.2018 | 06:30

El 2017 es va posar en marxa al municipi de Pujalt (Anoia) un projecte singular consistent en la construcció d'un aerogenerador de 2,35 MW, una alçada de la torre de 138 m i un diàmetre de les pales de 103 m. És un aerogenerador modern, sense el multiplicador que uneix el rotor amb el generador elèctric, per tant amb un generador a baixa velocitat i variable. El que fa que sigui un projecte singular és que està finançat per particulars, de forma comunitària, com si fos un crowdfunding, des de la pàgina www.viuredelaire.cat

El projecte comunitari va començar a gestionar-se el 2009 amb la constitució de l'empresa Eolpop SL que faria els passos fins arribar a la materialització del molí. Aquesta setmana el projecte ha acabat de superar tots els permisos de connexió i supervisió del comptador elèctric que li permetrà vendre electricitat a la xarxa. El parc suposa una inversió de 3,05 milions d'euros, una vida útil prevista de 25 anys i produirà 5.653 MWh anuals que, amb la hipòtesi de preu mitjà de 42,22 ?/MWh suposarà uns ingressos de 238.685 ? pel primer any complet de funcionament. El manteniment, la operació, les assegurances, la gestió tècnica, els impostos i administració significaran un cost de 115.000 ? anuals. A dia d'avui 433 persones i entitats han aportat un capital de 2.065.540 ?, fent falta encara 984.000 euros per completar tota la inversió.

La importància del projecte és que permet a cadascú de nosaltres, persones o empreses, neutralitzar el CO2 que produïm. Així, si una família té a l'any un consum elèctric de 3.616 kWh i de gas de 8.616 kWh, les emissions de CO2 que van associades a aquest consum son de 2.521 kg CO2. Si ara hi afegim un desplaçament de 30.000 km amb un cotxe que consumeix uns 5 l/100 km, i un ús del tren amb 2.400 km, les emissions associades seran de 3.923 kg CO2. En total les emissions de la família seran de 6.444 kg CO2, que es poden neutralitzar si es fa una aportació de 27,73 participacions en el projecte, és a dir, de 19.410 euros.

Aquest camí també és vàlid per a les empreses. Aquí, també com a l'entorn particular, la primera cosa que cal fer és reduir dràsticament el consum d'energia amb aproximacions successives. Una vegada arribat al límit, cal proposar-se invertir en generació renovable, sigui hidràulica, solar tèrmica, solar fotovoltaica o eòlica i, si cap d'aquestes solucions ens satisfà, podem acabar invertint en altres empreses en projectes comunitaris. Per exemple, nosaltres hem treballat en els darrers anys per disminuir el CO2 associat al paper que fabriquem, des de 1.304 kg CO2/t fins a 530 kg CO2/t, una reducció del 59%. Però, avui, anar més lluny amb la tecnologia actual disponible sembla irrealitzable, car hi ha una part de gas que no podem evitar i el transport tampoc està a les nostres mans modificar-lo. Per tant, per neutralitzar el CO2 que encara està associat a la nostre activitat, unes 15.900 t CO2/any, caldria invertir en un projecte semblant al de Viure del Cel un import de 24,3 milions d'euros. Evidentment aquest camí avui és impossible perquè el parc de Pujals és 8 vegades més petit que aquestes necessitats, però mostra un camí que cal, i es pot, fer.

Per què una empresa invertiria avui 24,3 milions d'euros per neutralitzar el CO2? És evident que avui no hi ha les condicions, és tan sols un exercici de motivació, una inversió (amb retorn de 20 anys) gairebé ideològica. Però si les lleis de canvi climàtic s'arriben a desenvolupar amb taxes sobre el CO2 de 100 ?/t CO2 i fins i tot de 200 ?/t CO2, llavors les 15.900 tones de CO2 de la producció de paper tindrien una taxa de 1,59 milions o de 3,18 milions, fent que l'amortització en el parc esdevingui un camí obligatori. Heus aquí la importància de fer bé el camí de la llei de canvi climàtic. La taxa sobre el CO2 és clau en el desenvolupament de les energies renovables. El sector del paper va emetre el 1990 a Europa 60 milions de tones de CO2, el 2015 van ser 49 milions de tones (un 18% menys), però espera arribar al 2050 amb només una emissió de 12 milions de tones (una reducció del 80%). Arribar a zero implicarà participar en projectes comunitaris.

Em pregunten sovint si aquest camí és molt car, si les empreses o els particulars poden suportar inversions per disminuir el CO2 associat. La resposta és que no, és un problema d'actitud, de voluntat d'actuar. Hi ha accions que no tenen cap cost, com per exemple la compra d'electricitat amb certificació verda i sense radiació nuclear. Avui val el mateix preu que l'electricitat no certificada. Hi ha altres accions que impliquen la reducció de consum energètic que sovint són un camí ideal per millorar els costos de fabricació i esdevenir més competitius. És fent el camí que es van descobrint noves accions que realimenten noves inversions. Però el salt definitiu el farem quan aquestes accions agafin valor i vagin enganxades als productes i serveis que fan les empreses, quan el consumidor compri, a igualtat de preu, el producte amb menys emissions. Llavors tot aquest mecanisme inversor anirà ràpid. Ara tot just estem al principi del cercle virtuós, però avancem. Hem començat el 2018 amb més preocupació per l'economia circular i pel canvi climàtic, ho percebo clarament. És decisió nostra posar-hi velocitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema