L´abast i desconsideració

a la ciutadania,

pel 155

JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac

Aquest és el greu problema existent a Catalunya, després d´aplicar l´article esmentat: crec que l´estat ha de ser conseqüent dels efectes que pateix el país.

No podem viure dintre un marc carregat de restriccions, en el que el ciudatà en rep totes les responsabilitats, en el que el govern n´és en gran mesura responsable. Quant a la frenada per imposició de continuar perceben els mitjans necessaris, han estat i segueixen bloquejats, fent impossible la seva sostenibilitat.

Per altra banda, els partits de l´oposició s´emplenen la boca per desacreditar les nostres institucions, servint-se dels problemes escaients que pateix el poble català. Ells, que són coneixedors de les grans retallades que ha fet el PP, haurien de remar a favor de poder recuperar l´autoestima de la nostra autonomia. I no remarcar constantment el retrocés que estem vivint: assenyalant tota la responsabilitat del problema als fets per a l´autodeterminació que reclama Catalunya.

En són molts el problemes que és venen manipulant des de Madrid i els seus Ministeris. El més fragant i puntual és el pagament de les Beques dels estudiants Universitaris. Que els tenen aparcats, mentre que a la resta d´Espanya, sí que han sigut ateses. És una mostra més de la desconsideració i mal ús de governar. En podríem exposar molts més d´incompliments de l´Estat, i no continuar fent palès l´independentisme. Sempre ens hem sentit ignorats a l´hora de cobrir les nostres necessitats, no només ara, amb 155.

Esclafats al mínim de Maslow

Xavier Serra Besalú girona

Què ens cal per ser feliços? Pot ser només el benestar del cos i la certesa que no et picaran? Seria el mínim, oi? Doncs aquest sembla el nivell que proposa l´Enric Millo, el flamant «virrei» de Catalunya des de fa -ara, quan escric- justament cent dies. L´escolto a la ràdio i no me´n sé avenir: què es pensa que som els ciutadans catalans? Se´ns barra el pas a la llibertat, la dignitat i als principis de «pertinença, reconeixement i autorealització».

Com se sap, Abraham Maslow va proposar -amb una imaginativa piràmide- certa jerarquia de les «necessitats humanes» (A Theory of Human Motivation, 1943), que posteriorment va anar ampliant. Defensa que, apart de satisfer les necessitats bàsiques, els humans aspirem a fites i desitjos més elevats (anant cap a la part superior de la piràmide).

Si el «155» del PP (4 diputats del Parlament, o sigui menys del 3%) consisteix a donar-nos menjar i que no se´ns empresoni -que això és el que venen: la resta de les seves paraules i «realitzacions» d´aquest període autoritari són «fum»-, se´ns animalitza. Aspirem a quelcom més que al que persegueixen les bestioles. A part de la fisiologia -allò de salvar la vida i córrer sense ferros- volem realitzar-nos com a persones. Com es va adonar Maslow, tenim necessitats socials (amistat, inclusió grupal, afecte), d´estimació (confiança, llibertat, autonomia personal) i d´autorealització, que té a veure amb trobar un sentit valuós al que fem.

És per això que percebem «certa tristesa» entre els catalans: un virrei ens promet menjar i quatre duros, quan el que ens cal es llibertat i justícia imparcial.

Volen que pugem en la piràmide?: si sí, vagin-se´n, sisplau. Treguin les urpes del nostre Parlament i del Govern. Com sempre hem fet, respectarem tothom i els seus quatre diputats, però no ens ensorrin la piràmide de la felicitat, que és un bé per a tothom. Caldria rellegir Maslow.

El Falcon Heavy

Mariona Juny Canals GIRONA

La notícia de l´altre dia del Falcon Heavy, el coet més potent del món que va ser llançat a l´espai amb un Tesla Roadster descapotable i un ninot anomenat Starman al seu interior, ha creat molta polèmica en la societat ja que la raó per la qual Elon Musk va enviar el cotxe a Mart no tenia cap objectiu de recerca científica sinó que va ser tan sols per assolir una meta personal. Gran part de la població opina que tots els diners destinats a aquest projecte, o almenys els del cotxe, es podrien haver emprat per a causes com proveir subministraments a persones de països que tenen dificultats per combatre la fam i malalties.

Jo crec que l´èxit d´aquest llançament d´alt risc suposa un avenç important en la tecnologia i en la ciència perquè s´han arribat a assolir la major part dels objectius proposats, com recuperar dos dels tres propulsors del coet que se separaven a l´atmosfera.

A més, encara que no s´hagués dut a terme aquest projecte, és poc probable que algú estigui disposat a invertir una quantitat tan gran de diners en obres de caràcter caritatiu. No vull ser considerada una egoista que no pensa a ajudar els altres sinó que m´agradaria que fóssim conscients dels llocs de treball que ha proporcionat aquest projecte tant fabricant el coet com el cotxe, ja que hi han estat treballant 6.000 persones.

Tot i així, el tema principal de les discussions i debats és el fet d´haver enviat un cotxe valorat amb 110.000 euros en l´interior del coet simplement per diversió. Malgrat això, jo crec que Musk va veure l´oportunitat de fer una campanya de màrqueting diferent a totes les que s´havien vist mai tant per a Tesla com per a Space X, l´empresa des d´on s´ha dut a terme aquest llançament, car ha aconseguit que sigui un tema vigent en gairebé totes les converses.