Es troben l' Íñigo, advocat de l'Estat del PP, i en Jordi, un independentista català. Són amics, però políticament irreconciliables.

- L' Aznar tenia raó -diu l'Íñigo-. El procés català no només us ha dut a la desintegració de CiU sinó a les baralles entre ERC i PDeCat... Si Rajoy no fos tan feble, hauria d'haver aplicat el 155 molt abans i deixar-lo sine die.

- Com sempre, no enteneu res -respon en Jordi-. El 155 no permetia cessar el govern i, això, amb el temps, judicialment Rajoy ho pagarà; de moment, ja ho paga políticament: va organitzar unes eleccions el passat 21 de desembre per derrotar l'independentisme i fou derrotat malgrat les persones que deixà a la presó. I ara no accepteu el resultat. Ni el Consell d'Estat ni el Tribunal Constitucional amb els seus nyaps us acaba de donar la raó. El 28 de gener el TC rebia trucades d'una Moncloa en pànic i va haver d'invertar-se un nyap: una suspensió preventiva sense resoldre si acceptava la impugnació del govern!

- És igual. El Mas, el Mundó i el Forn ja s'han descartat i tenim la paella pel mànec.

- Això fa temps que ho sabem. El regal de Reis de Montoro van ser 780 MEUR menys dels diners compromesos per al finançament del 2018. I ningú diu res. Un Estat és això: un organisme que pot fer el que vulgui encara que traspassi la legalitat sense que cap jutge alci la veu. L'independentisme català, greu error, va confondre el PP amb l'Estat. Però vau haver d'emprar tota la força coercitiva contra els catalans l'1 d'octubre, amb fiscals, jutges i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE) al vostre servei. I ni així. Que el servei d'intel·ligència espanyol no trobés les urnes va ser la riota d'Europa.

- Bona, la definició d'Estat. Ja veus on són Junqueras, Forn, Cuixart i Sánchez. I espera...

- El vostre problema és que no sabeu perdre ni tampoc sabeu guanyar. Dieu que Catalunya és Espanya i no és cert. Vosaltres voleu que Catalunya sigui d'Espanya. I els catalans ens sentim impotents davant la vostra impunitat. La unitat per davant de la democràcia!

- Els governants catalans ja saben quin pa s'hi dona quan vols fragmentar l'Estat. El passat 30 de gener el president del Parlament va haver d'ajornar la convocatòria d'investidura.

- Roger Torrent va dir que «Ni la vicepresidenta Soraya ni el TC decidiran qui ha de ser el president de la Generalitat de Catalunya, sinó els diputats i diputades escollits democràticament». Seguiu sense entendre res de res. El senyor Rajoy l'altre dia declarava davant de les empresàries que l'aplicació del 155 havia resultat impecable i que esperava, amb el nou govern català, que el creixement del PIB tornés a ratllar el 3%. Com si no hagués passat res! Com podeu ser tan inconscients? Res no tornarà a ser com abans.

- Els nous governants, mira-t'ho com vulguis, ja no s'arriscaran a fer res a favor de l'independentisme. L'independentisme, com va dir la SSS, ha estat decapitat.

- I tu creus normal, en ple segle XXI, que a l'Estat espanyol no es pugui ser independentista? Menys mal que el TC no s'ha atrevit amb el Dret a decidir.

- No cal. I sí: podeu continuar sent independentistes, però no podeu fer res efectiu per aconseguir aquest objectiu. Heu perdut i perdreu sempre. Tu pots tenir una ideologia independentista, però, si no vols rebre, no facis res per materialitzar-la...

- Fa temps que ho sabem. I ara tot Europa sap, i en té proves, que sols podeu mantenir el control de Catalunya amb la força, la repressió, la magistratura i l'asfíxia econòmica. Som dos milions i escaig de catalans que ens sentim malament a Espanya i ens hi encadeneu per força.

- Encara que puguis tenir raó en això, Europa és feble i calla. I el rei també rema. És cert que us castigarem a ser més pobres amb l'ajuda de Cs, que va néixer per dividir Catalunya.

- I que us està prenent vots arreu. Però, recorda dues coses: el català de les pedres en treu pa, una; i dues: si nosaltres tenim un refredat, vosaltres patireu una pulmonia... Quant al rei, el 3-X va lligar el seu futur al PP i el passat 24- I, a Davos, va deixar dos milions de catalans com a extraparlamentaris. Ni a Girona pot venir!

- Renuncieu a la independència i tornareu a tenir algunes cotes de govern.

- Ja. Garrot i pastanaga. Massa sabem com vau maldar per treure la seu fiscal de milers d'empreses fora de Catalunya. A nosaltres, ara, no ens demaneu que col·laborem amb Espanya com si tot pogués ser com abans. La pastanaga serà ad kalendas graecas, com el corredor mediterrani, oi? Per què us emprenya tant el nostre potencial econòmic?

- Ara com ara potser ens emprenya més que el Barça vagi bé. Saps qui hi havia a la tribuna del Bernabéu a l'avant-vigília de Nadal, quan ens vau fotre la pallissa del 0-3? L'expresident Aznar, ministres com Méndez de Vigo i Catalá, Cebrián (Prisa), Crehueras (Planeta), Asensio (Zeta), Bergareche (Vocento), García-Abadillo ( El Independiente), Inda ( OK Diario), Vargas (Aena), Meiras (Ferrovial), Vázquez (IAG: Ibèria i Vuéling), Echenique (vice del Santander), Martín (Martinsa), Marta Silva (la col·lega dels recursos del 9-N), Manrique (Sacyr), López del Hierro (Conseller d'Iberdrola)...

- I marit de la Cospedal. L'Espanya real, ja ho veig, amb Florentino Pérez al mig, gràcies al magatzem Castor, del qual els ciutadans pagarem dos euros mensuals durant trenta anys... Tots demòcrates cent per cent i respectuosos amb el Dret a decidir dels pobles, ja ho veig.

- Encara no he acabat la llista...

- No fa cap falta. Porta'm un anticaspa, sisplau. T'havia fet una altra pregunta.

- Això del potencial econòmic? Us heu aprofitat del mercat espanyol i ara us en voleu anar com aquell qui res...

- Ho veus com les raons contra la independència són sempre econòmiques? Sou incapaços d'imaginar una convivència, pacífica, respectuosa, civilitzada. En els vostres models mentals no hi cap una Espanya sense Catalunya. I tan bé que ens imaginem nosaltres una Catalunya sense Espanya!

- Si destruïu la unitat espanyola, us farem la vida impossible.

- I si no, també ens la hi feu. I perdona, quin seria el vostre projecte per a una Catalunya encaixada a Espanya? Pacte fiscal? Llengua, educació, cultura?

- Ni pensar-hi. A l'hora de pactar el finançament autonòmic, sereu com els altres: ni un euro més. La llengua, ara ho hem vist, porta els gens de la diferenciació i, en última instància, del separatisme. Caldrà ser més estrictes amb el català, el basc i el gallec. Caldrà frenar l'escola en català i els mitjans d'adoctrinament que proposen una consciència nacional diferent del nacionalisme castellà: TV3, Catalunya Ràdio...

- I així penseu convèncer algú? El dia que l'independentisme, en comptes de ser un 47% i escaig sigui un 60% o un 70%, què fareu? Està a tocar. Pregunta als més joves catalans si se senten espanyols. Per què no feu un esforç sincer, deixeu de ser una presó de nacions, i comenceu a integrar Catalunya i les altres nacionalitats constitucionals en el sistema polític espanyol començant per respectar-les com a subjectes polítics nacionals, convertint Madrid en una capital plurinacional i plurilingüe, amb retolacions amb idiomes diferents?

- Que t'has tornat boig? Com vols que deixem de ser nosaltres mateixos?

- I vols que ho deixem de ser nosaltres?