La youtuber nord-americana Taryn Southern va treure al mercat l´estiu passat el seu primer disc, I am AI, o sigui, «Jo soc intel·ligència artificial». Aquesta polifacètica influencer, que, a més d´altres ocupacions, és actriu, model i escriptora, va desenvolupar l´àlbum íntegrament amb el programari informàtic Amper, el qual compon i produeix cançons a partir de paràmetres com la durada, el tempo i la clau. El resultat va despertar admiració i va gaudir d´una excel·lent acollida. Els algoritmes aplicats a la música estan resolent nombroses necessitats: en la publicitat, la televisió, el cinema, els videojocs, etc. Abarateixen processos com cap altre invent. Però, aquesta tecnologia realment està posant en risc la tasca de les persones? O seguirem valorant el talent humà? Bé, no ens hauríem de posar nerviosos per aquesta aparent acceleració digital. De fet, des de principis de la dècada dels 50 del segle XX ha anat cobrant rellevància la composició mitjançant ordinadors. En els 80, el MIDI, estàndard que permet que diversos instruments, computadores i altres dispositius estiguin connectats i es comuniquin entre si, va suposar una millora tan clara que es va assentar plenament en la indústria. I tot indica que aquesta serà la línia del futur: col·laboració per treure el màxim rendiment de cada element, humana o artificial.
