Cada any, des d´en ja fa 7, el mes de febrer és el mes del circ. El 2012, un figuerenc indomable, intrèpid i impertorbable, Genís Matabosch, posà en marxa un esdeveniment cultural d´abast mundial a la seva ciutat natal, que des d´aleshores no ha parat de créixer. Tant, que avui el Festival Internacional de Circ Elefant d´Or és un dels més importants del món. El que l´ha catapultat a un dels llocs de privilegi d´entre els seus semblants, és el fet que cap de les atraccions que s´hi presenten ha estat mai vista abans a Europa. Aquesta idea el converteix en la plataforma ideal per a centenars d´acròbates i artistes circenses d´arreu, que necessiten donar-se a conèixer no només davant del públic, sinó també davant el gran nombre de programadors, professionals i mitjans que assisteixen cada any puntualment a la cita.

Fa un any, un altre projecte extraordinari de Matabosch, el Museu Internacional del Circ, ha provocat un important enrenou entre l´organització del Festival i la principal institució que fins aleshores li donava el seu suport, l´Ajuntament de Figueres. Matabosch no és només un excel·lent promotor. També és un gran coneixedor de tots els temes relacionats amb el món del circ i un dels principals col·leccionistes del món. En aquesta altra faceta, la ciutat de Figueres i l´organització (sense ànims de lucre) de Matabosch, Circus Arts Foundation, havien decidit dedicar un espai de propietat municipal, la Casa Nouvilas, que en els set anys des de la seva adquisició encara no havia trobat cap ús rendible ni econòmicament ni cultural i s´estava degradant a marxes forçades, al que havia d´ésser un nou projecte museístic únic i original, que a més tenia la capacitat de diversificar l´oferta museística de la capital empordanesa, que davant la pèrdua de la seva personalitat comercial d´antuvi, pateix la síndrome de ciutat d´un sol atractiu. Però quatre intel·lectuals que feien més soroll que nous, van posar el crit al cel, començaren a plantar dubtes en els caps dels polítics municipals i així de mica en mica li retiraren la confiança en la proposta.

Però a grans mals s´han de posar grans remeis i Matabosch va saber convertir l´adversitat en una virtut. Feia anys que la Tramuntana era una autèntica amenaça per a la celebració del Festival. A més, era un risc que cap companyia d´assegurances estava disposada a cobrir. Amb la seva reubicació al Camp de Mart de la Devesa, el Festival guanya estabilitat i la ciutat de Girona un altre atractiu a l´altura de la seva projecció. Dues fites que s´han pogut combinar perquè, a partir d´ara, els gironins puguin gaudir d´un dels esdeveniments culturals més extraordinaris que s´han conegut a les nostres contrades. Felicitats!