L'estratègia independentista ha jugat a situar Europa com a últim recurs. Políticament aquesta aposta ha estat un fracàs absolut. Les poques aliances que s'han aconseguit provenen de partits dels extrems de l'arc ideològic i no hi ha hagut cap estat que hagi mostrat simpaties per la causa de l'independentisme. Però encara quedava una altra possibilitat per explorar: demanar empara a les instàncies judicials internacionals. Si això sempre ha format part del full de ruta, per quins motius Junts per Catalunya ha carregat ara contra la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) les mesures cautelars que impedeixen la investidura de Carles Puigdemont? JxCat denuncia que ha estat una decisió arbitrària i que no s'ha coordinat amb la defensa de Puigdemont. Una crítica o, segons es miri, tot un al·legat a la independència de criteri i actuació del president del Parlament. La demanda davant del TEDH pot ser efectivament una via per facilitar la investidura si s'accepta, però si no es té en compte pot acabar alimentant si la idea que Puigdemont s'entesta a avançar per un camí sense sortida. Els especialistes recorden que la demanda de mesures cautelars als TEDH té un caràcter excepcional i molt restrictiu reservada a casos molt específics que poden causar danys irreparables. I de ben segur que d'això en són plenament conscients les persones que han assessorat jurídicament Roger Torrent. Amb tot l'enrenou ahir va quedar en un segon terme la decisió del mateix Torrent de no tramitar la discussió a la Mesa del Parlament de la proposta de modificació de la llei de Presidència presentada per JxCat per possibilitar una possible investidura telemàtica. Europa com a cortina de fum?