Han passant els dies i la comèdia continua instal·lada en la política catalana. El teló s'ha aixecat, els actors continuen fent el seu paper però encara no s'han tret la màscara. Potser per vergonya. Està clar que Junts per Catalunya i ERC exerceixen simplement una comèdia. Si s'hagués volgut investir Carles Puigdemont ja estaria fet. Per tant, aquest desconcert no porta enlloc i si finalment la investidura en els termes que s'han donat a conèixer no tira endavant, el millor que podrien fer és desfer-se de la màscara i explicar obertament que no hi ha cap acord ni tampoc n'hi haurà. Almenys en els termes actuals. Ja vam dir fa un parell de setmanes que lamentablement la política catalana s'ha convertit en un autèntic teatre. Ja ho deia en Mourinho. A Catalunya es fa teatre del bo. La política en el sentit estricte de la paraula està totalment oblidada. Ara es juga més als interessos partidistes. A sobreviure i a fer bullir l'olla encara que no hi hagi res a dins i el caldo s'acabi llençant. La política catalana és un autèntic club de la comèdia. Però el pitjor de tot és que s'ha estat jugant amb els sentiments d'una determinada part de la ciutadania. Molts ara estan desconcertats. D'altres encara porten una bena als ulls. I mentrestant, a l'escenari, continua el teatre.
