El Sopar d'Emaús de Caravaggio que es conserva a la National Gallery de Londres, mostra un Jesucrist innoble i boterut. El geni dissipat es va servir d'un dels seus companys de farra de model. Un perdulari, com en bona part de la seva obra religiosa.

Esperem que la fiscalia espanyola denunciï aquesta repugnant profanació i ordeni la combustió de l'oli. S'inscriuria en la jurisprudència del jove condemnat a Jaén, per superposar la seva cara al Crist d'una confraria. Si els tribunals religiosos exigeixen que l'ominós crim s'hagi comès a Espanya, poden marcar-se un passeig amb llançaflames pel Prado. O desplaçar-se a Mallorca. La capella decorada per Miquel Barceló a la catedral palmesana llueix una imatge del fill de Déu que s'ajusta sospitosament a la fisonomia de l'artista. No només ha multiplicat els visitants al temple, sinó que la Santa Missa se celebra amb regularitat davant l'ofensiva efígie.

Ningú coneix el veritable rostre de Jesucrist, l'existència històrica del qual donarem per feta només als efectes d'aquest article. Per tant, cada representació és una falsificació, i un insult de proporcions suficients per prohibir-les en el seu conjunt. Jutges i fiscals s'han apuntat a la iconoclàstia, a la destrucció islàmica d'imatges per la seva infidelitat evident a l'original. De fet, el jove que va imposar el seu rostre al de la talla original sense distorsionar-la, s'assembla més al Crist de fa dos mil anys que la versió adorada per la confraria.

És a dir, un jove ha estat condemnat per assemblar-se perillosament a Crist, atemptant així contra l'edulcoració heretada per la tradició. Es compleix de nou el passatge que Dostoievski va reservar al Gran Inquisidor a Els germans Karamàzov. Si Jesucrist tornés a la terra, seria sacrificat per la jerarquia eclesial. De fet, si el Messies revingut es fotografiés amb una corona d'espines, i atès que no té cap semblança amb les mistificacions artístiques de la seva figura, rebria una multa de la molt cristiana judicatura. Tot i que la presó resultaria més apropiada.