Al'hora d'embastar una novel·la, segons diuen, has de tenir clar sobre què o sobre qui vols escriure. Joan Manuel Soldevilla va ensopegar amb el seu qui fa molts anys, en una fira del llibre vell, quan va descobrir una novel·la negra psicoanalítica, firmada per un tal J. Lartsinim.
Per als qui no ho sàpiguen, en Solde disposa d'algun superpoder insòlit. En un aclucar d'ulls, et pot encomanar la passió pel virus de la lectura. Com Clark Kent, llueix una façana de senyor tocadíssim i posadíssim, però, en el fons, és un fanboy absolut. I quan alguna dèria l'enlluerna -es digui Tintín, Escobar o Lartsinim-, patapam!, s'hi aboca sense miraments.
Per això, des que el va enlluernar la personalitat i l'obra de Jaume Ministral i Masià, el nostre catedràtic no ha parat de buscar proves per demostrar-nos que, aquest autor, ehem!, era molt més que el guionista de la sèrie Doctor Caparrós.
Després d'anys de recerca, L'amic de Praga és el raig de sol amb què Soldevilla vol desfer aquest tòpic boirós. I ho aconsegueix, i tant!, gràcies a l'allau de documents i testimonis inèdits que incorpora a la novel·la i que, per nassos, revifaran l'interès per la vida, l'obra i el pensament d'aquest autor mig oblidat.
El nostre tintinòleg, vés, s'ha doctorat en Ministralologia amb una obra atípica i d'estructura enginyosa, més periodística que novel·lesca i plena de dades, articles i fets interessants. El resultat complaurà lectors curiosos, amics del pulp i lletraferits ultralocals. Aquest Sant Jordi, ho hauria de petar a Girona.
