Cartes

16.02.2018 | 12:26

Inscripció ibera d´Ullastret
Daniel Vivern Lladó - Girona

Com a experiment d´aficionat, m´aventuro a avançar una lectura per a la inscripció ibera trobada fa pocs dies a Ullastret, basant-me en les transcripcions que recull J. Maluquer de Motes al seu llibre Epigrafía prelatina de la Península Ibérica (Barcelona, 1968) per a les inscripcions de la zona emporitana i d´Ullastret. La primera línia del text conté set signes, i la segona, nou. Alguns dels signes són sil·làbics, és a dir, equivalen a més d´un fonema.

Tenint en compte que la segona línia està invertida (els signes apareixen cap per avall), la transcripció que considero més probable és: tidibi adebia // orgi kibisar. Cap de les paraules no consta en la llista d´inscripcions que recull Maluquer al seu llibre, però podria ser que des de la seva publicació hagi augmentat el lèxic recollit, i alguna d´aquestes paraules ja hi consti. A veure què hi diuen els experts...


Retorn dels presos a Catalunya
Narcís Cadena i Masó GIRONA

A les presons no s´hi està gens bé. L´any nou de 1985 escrivia: els qui viuen dintre d´una institució estan separats de la part normal de la vida, de la nostra cultura, ja que està basada en les relacions familiars. El fet de pertànyer, ser part, contribuir, signifiquen molt per a la persona, però malgrat que tothom creu que la persona posseeix la fortalesa, capacitat i poder suficients, els és molt difícil de superar tot el que els suposa una situació de grup forçada... (A la presó, en aquell temps, no es donava gaire importància a la comunicació i eren desconeguts els difícils i complicats mecanismes de les emocions humanes...). També feia esment a l´article 25-2 de la Constitució. Tretze anys més tard vaig referir-me a l´apropament de presos a Euskalerria.

Als nostres presos, l´amor els ha fet forts. Segons els grecs n´hi ha de quatre categories. 1) Entre els components d´una família: l´a­fecte natural que els pares senten per llurs fills i dels fills pels seus pa­res; o entre germans. 2) El de les parelles, amb el seu aspecte més romàntic i sexual, que fan possible el naixement d´infants –innocents sense culpa i amb els seus drets– i, per aquest motiu, haurien de poder veure més sovint els seus pares. 3) Entre els amics. Són els vincles de les persones que s´avenen. És l´amor entre iguals. (Sé que us trobàveu a la celebració de l´acció de gràcies i ara us han separat). Això ha fet que doneu un pas més vers. 4) L´amor incondicional: «un amor que perdura sigui quina sigui la resposta de l´altre». Però hi ha un fet que afecta més els vostres familiars: «estimar ens fa vulnerables»; quan estimem de veritat alguna persona, ens afecta tot el que pugui passar-li. Aquesta limitació és una ferida inevitable que us fa créixer.

Cartes retornades
Dolors Hugas Puigvert Les Olives

Avui dia 8 de febrer no és un dijous qualsevol... Arribo a casa, miro la bústia i hi trobo una carta retornada que no em sorprèn. És una de les 10 cartes que vaig enviar als presos polítics el passat mes de desembre, als centres on estaven reclosos; era la de la Meritxell Borràs i l´endemà vaig rebre la de la Dolors Bassa.

Torno a llegir la carta: els deia «tant de bo aquestes cartes no us arribessin a les mans, que voldria dir que heu aconseguit alliberar-vos d´aquest malson». El meu desig es va acomplir en les conselleres i en quatre consellers, però n´hi van quedar quatre, que segueixen privats de llibertat. És tan gros com actua el govern central i tot el que estan dictant jutges i magistrats, que és del tot surrealista.

Des del primer dia de presó «ha plogut molt» i tot va molt de pressa. Algun dels familiars explica que allà el temps s´atura una mica i ells no són conscients de la velocitat a la que va tot fora dels murs. Fa la sensació, però, que és una velocitat fictícia, que ha quedat com atrapada en un remolí sense sortida.

Escric la carta a la vora del foc i penso en els Jordis, en Joaquim Forn i en l´Oriol Junqueras, i m´entristeixo pensant en la fredor que deuen viure. No sé si se´n sortiran, si ens en sortirem, però des d´aquí desitjo que ben aviat, tant els presos com els exiliats, puguin tornar a gaudir del caliu de les seves llars.

Visca la República Catalana!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema