Girona és una de les millors poblacions d'Europa per viure-hi. Té un equilibri magnífic i un bon nivell de vida. Una ciutat segura, que ha fet un canvi extraordinari en els darrers quaranta anys. Ben cuidada, amb un nucli antic envejat, amb vida cultural, oci i universitat. Amb un bon sistema sanitari i d'educació, amb molt bona oferta de col·legis públics, privats i concertats. Té un dels millors restaurants del món. En l'àmbit esportiu, des del GEiEG fins el futbol i el bàsquet, és un exemple de diversitat. Girona és el centre d'un territori on són a tocar el mar i la muntanya. No he de ser jo qui descobreixi el seu paisatge. És seu d'importants multinacionals i té una àmplia xarxa d'empreses petites i mitjanes de tots els sectors. Girona està connectada amb autopista i tren d'alta velocitat amb la resta d'Europa. Té un aeroport que s'ampliarà i pemetrà que els gironins puguin viatjar més i rebre més visitants. El mapa urbà, una de les seves complicacions, s'ha anat millorant gràcies a les diverses intervencions que s'han fet. Els que recordem el que suposava entrar a Girona per carretera fa uns anys, ara ho tenim molt millor. El que Girona ha aconseguit no és fruit de la casualitat. Ha estat un conjunt de circumstàncies, de bona gestió pública i del talent del sector privat. D'existir una sèrie d'institucions sòlides i fermes on el respecte a les normes ha estat clau. Malgrat tot l'aconseguit, hi ha qui mai està satisfet perquè sempre es queixa, no té perspectiva històrica i es deu avorrir molt. En les societats més desenvolupades, el principal perill és aquest avorriment. Ja ho tinc quasi tot, ara què faig, alguns es pregunten. Llegeixo que a Girona la majoria de l'Ajuntament vol trencar amb tot el que s'ha fet. Suposo que enyoren la Girona anterior a 1978. Que s'ho facin mirar.