Dissabte

Entendre Pla

Durant molt temps, Josep Pla era l´escriptor més citat del país però, en canvi, el més aporrinat per les dues Catalunyes preprocés: la nacionalista i la progre. La convergent i la socialista, vaja. Tots dos el tenien per un franquista. Però entre ells això de ser franquista tenia significats diferents. Per als convergents significava l´Espanya conqueridora i per als socialistes, l´Espanya de dretes. En realitat Pla va ser, com ho és tothom, una víctima del seu temps.

Paradoxalment, en uns temps complicats com els actuals, és més fàcil arribar al pensament íntim de Pla. Amb textos com els que recull el llibre de recent publicació Fer-se totes les il·lusions possibles (i altres notes disperses), on descriu l´Espanya dels 50 i 60 com un estat «policíac» i descriu Catalunya com «un país situat en l´àrea plenament europea (...) Entre una cultura d´irradiació universal, la cultura francesa, i Espanya». En aquest text Pla situa Espanya en una llarga decadència però «malgrat aquesta decadència, la diferència de volum demogràfic ha fet que Catalunya hagi viscut sotmesa a Espanya durant segles. Aquests segles de dominació han estat un llarg esforç en el camp polític i cultural per desarrelar el català. La conseqüència ha estat la creació d'un poble turmentat per un seguit de contradiccions, compromisos, perplexitats i negacions. No s´ha lograt, però, ni matar la llengua ni soterrar del tot la personalitat del país».

La pregunta és, si aquell règim militar no va poder, ho aconseguirà l´Espanya del PP i Ciutadans?

Diumenge

Bancs blaus

Passejar per la Muralla de Girona mai és rutinari. Ni per a aquells que ens agrada fer-ho sovint. Cada vegada fas una descoberta nova. Depenent de l´hora del dia, canvia la llum, que transforma l´experiència d´aquest hipnòtic passeig. Especialment quan cau la tarda i arriba l´hora daurada, que accentua la bellesa de l´ocre de la pedra.

Les últimes vegades, però, he observat com proliferaven, com si fossin un virus, uns bancs de color blau elèctric. Cada vegada n´hi ha més. La primera vegada que els vaig observar, fa més d´un any, em van generar un rebuig extremista. Sobretot quan em vaig topar amb els primers bancs blaus al Jardí de la Francesa (l´espai ha perdut personalitat des que no està presidit per la Bruixa de la Pia Crozet) i, més endavant, un munt més arrenglerats als jardins dels Alemanys. Els bancs blaus em va semblar que li donaven un aspecte xaró a un paisatge tan noble. Però durant els últims passejos he dubtat i ja no sé si m´agraden o no perquè s´han convertit en una mena de fil conductor.

Dilluns

La veritat judicial

Us imagineu que us apunyalen i una jutge i un fiscal us pregunten: «Escolti, per què ha posat vostè el seu fetge davant del punyal d´aquest pobre senyor?». Això és, si fa no fa, el que els ha passat als ciutadans que avui han anat a declarar davant la jutge d´instrucció 2 de Girona. Persones que l´1 d´octubre van ser apallissades per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i que s´han trobat que els preguntaven si havien anat als col·legis electorals per impedir la feina de la policia i si l´actitud de la gent era agressiva. En cap cas han entrat al detall de les hòsties que va repartir la poli. Només hauria faltat que sortissin acusats per haver tacat amb sang les porres i els uniformes.

Fa anys un significat magistrat de Girona em va dir que una cosa és la veritat judicial i una de molt diferent la veritat. És a dir, la veritat de veritat. Vaja, que la veritat pot acabar essent una maleïda mentida.

Dimarts

Nens de la cola

Cada dia apareixen pels voltants de l´estació del tren de Girona. A vegades són una desena. Altres dies encara són més. Són nanos de procedència marroquí. Alguns d´ells menors d´edat. No sabria dir què hi fan allà. Simplement hi són i es dediquen a ensumar cola per col·locar-se. Això treu la gana i evadeix. Avui hi ha corredisses amb els de seguretat de l´estació. Un nano d´aquests es queixa que l´han atonyinat a l´alçada de les costelles. Hi ha persecucions. Un dels vigilants està excitadíssim i un d´aquests nanos, absolutament «encolat», el provoca i repta. En qualsevol moment temo que li trencaran la cara. Mentre he estat allà no ha passat.

Són, si un miracle no hi posa remei, carn de canó. El futur no sembla fet per a ells. I el més greu, com diu una amiga molt preocupada per aquests nois, «no sembla que a ningú li importi gens».

Dimecres

Mort d´un home alegre

L´última vegada que vam parlar va ser en una trobada casual a Girona. Venia molt content de l´auditori. Content i Josep Marigó eren sinònims. L´exalcalde de Blanes era, a part d´amabilíssim, d´aquell tipus de gent que transmetia bonhomia. Acabat de ser nomenat alcalde el vam anar a visitar a l´ajuntament. Fins aleshores mai hi havia estat. Pensava que Blanes, una de les ciutat més grans de Girona amb una ciutat esportiva més gran que la de Nova York, tindria un ajuntament important. Ens vam trobar amb un espai esquifit, decadent i atapeït de vitrines plenes d´andròmines. Aquella visita va durar prop de dues hores. Amb en Josep no hi podies quedar només per un moment. Requeria temps. Era una persona que li encantava xerrar i xerrar, però sempre amb criteri i explicant i preguntant coses interessants. Criticava els rivals però mai amb acritud ni acarnissament. Eren temps que quan es parlava de política, es podia parlar de política local i de projectes. La conversa no quedava bloquejada com passa ara quan coincideixen persones de trinxera oposada.

En Josep Marigó tenia molts projectes. Ha mort massa jove. Li faltaven per fer moltes converses per apassionar-se.

Dijous

L´imam del CNI

L´imam de Ripoll era un confident dels espies espanyols. Això ningú ho ha negat. En canvi es desconeix quin era, dins del CNI, el paper d´aquest subjecte que, a banda de confident de l´espionatge, hauria estat el cervell de la matança de l´agost a Barcelona i Cambrils, abans de convertir-se en trossets d´imam en l´explosió de la casa d´Alcanar on, suposadament, fabricaven artefactes. L´ajuntament de Ripoll ha decidit presentar-se com a acusació particular per intentar esbordellar aquest secret fortament protegit. Els nanos terroristes eren de Ripoll i, segons sembla, aquest fanàtic a qui els espies espanyols van fitxar, els va rentar el cap. Acostar-se el màxim a la veritat és, en aquest cas, irrenunciable per a l´ajuntament.

Divendres

La nena, al museu

La plaça Constitució de Girona ja no existeix. Es diu plaça 1 d´Octubre. Els vots de la majoria han aprovat rebatejar-la. Ja sabeu, a partir d´ara, si heu d´enviar una carta, cal modificar l´adreça. Encara que no existeix cap adreça en aquesta plaça franquejada pels carrers Sèquia, Jaume I, Grober i Eiximenis. Cap! No busquin plaça 1 d´octubre número 2. Potser hi ha algun accés de l´escola Eiximenis que hi toca, o alguna porta del vell edifici del Govern Civil. Si sou de la conya, podeu provar d´enviar a la porta de l´edifici estatal postals de Sant Julià de Ramis o d´Aiguaviva escrivint-hi la nova adreça: plaça 1 d´octubre de 2017.

A la plaça només hi viu una nena. La nena de la Constitució. L´escultura feta per l´artista del nou realisme madrileny Francisco López. La model és l´única gironina que va néixer el dia de la promulgació de la darrera Constitució espanyola. La nena Maria del Mar Cabeza Catalán que, com adulta, segurament deu estar fins als nassos de la seva constitucional posteritat.

I ara què farà la pobre i solitària nena de bronze? Es quedarà allà sense significar absolutament res? En el passat l´haurien fos per fer campanes (o eren les campanes que les fonien per fer altres coses? No sé!). Ara potser l´Ajuntament s´hauria de plantejar protegir la nena de les fatigoses bufandes i llacets grocs amb què l´abillen cada dia i la confinen al Museu d´Història de la Ciutat o als seus magatzems del mas Xirgu.