Les forces vives de Tarragona s´han indignat per l´aposta de Foment amb l´aeroport de Girona. Segons una enquesta del Diari de Tarragona, els tarragonins creuen aclaparadorament que el Govern central prioritza els interessos de Girona. És allò tan nostrat del localisme i l´enveja.

A Catalunya, tothom vol tenir un polígon industrial al seu municipi, una estació de tren al costat de casa seva i un aeroport proper. I com que Lleida era l´única província sense aeroport, la Generalitat va decidir un dia fer-n´hi un, encara que no hi hagi ni avions, ni passatgers. La pugna Girona-Tar­ragona és vella. També en el futbol. Ho va recordar el porter René en la celebració de l´ascens del Girona a Primera.

En els equilibris territorials que han d´impulsar els governs, Tarragona no es pot queixar. Especialment de la Generalitat. Com que la Costa Brava ja anava sola -allò del Girona rai-, el Govern català va decidir instal·lar Port Aventura a la Costa Daurada. A finals dels vuitanta i principis dels noranta del segle passat, la Generalitat va portar a Montmeló el circuit de Fórmula 1, que en principi havia d´anar a Caldes, i el Parc d´Atraccions a Tarragona, quan també hi pugnaven uns terrenys de Sils amb el suport del sector turístic gironí.

Tarragona també es va acabar emportant el ral·li Catalunya del campionat mundial que se celebrava a Lloret de Mar. No ho critico; només ho constato per deixar clar que al Camp de Tarragona no es poden queixar de discriminació si ara Foment aposta per l´aeroport gironí com a quarta pista d´El Prat.

El més paradoxal és que mentre a Tar­ragona clamen al cel per la inversió de l´Estat a l´aeroport de Girona, aquí l´anunci s´hagi rebut amb recel i gairebé despectivament. Han bramat els tòpics de costum: «Ja veurem si serà veritat», «d´aquests de Madrid, no es pot esperar res», etcètera. Girona deu ser l´única ciutat del món en què el dia que arriba el Tren d´Alta Velocitat les autoritats locals responen amb un ruixat d´improperis als governants de l´Estat, executors de l´obra. Dalí hauria d´haver situat el centre del món a Girona i no cent quilòmetres més al nord, a Perpinyà. Potser tenia raó el que fou alcalde de Tarragona, l´heterodox convergent Joan Miquel Nadal, quan fa anys comentava que mentre la província de Girona estava instal·lada en el cofoisme, Tar­ragona anava creixent, en referència a Port Aventura i a la potent indústria petroquímica, que aquí sempre hem rebutjat. És el que em deia fa molts anys un conseller d´Obres Públiques de CiU: «A tot arreu m´esbronquen perquè no faig carreteres. En canvi, a les comarques gironines m´esbronquen si en faig». Som així.