20 de febrer de 2018
20.02.2018

El català i el model escolar

20.02.2018 | 06:57

Vaig participar en la negociació que va portar a l'actual model lingüística que tenim a Catalunya i n'estic raonablement satisfet. La seva implementació ha portat a que avui hi hagi un coneixement extens del dos idiomes oficials a casa nostra i que el català tingui futur. I això no era fàcil en les circumstàncies que es produïen després d'anys de repressió de la llengua catalana durant la dictadura. L'acord va tenir un consens molt gran però, tot i ser tractat com a cas a part (amb una normativa lingüística específica per a l'escola), no era un pacte aïllat, sinó que formava part d'un paquet (no específicament establert) en què hi havia també dos fets importants: treballar per ser inclusius, per la cohesió social de Catalunya i fer polítiques que tinguessin un ampli consens i lleials amb el pacte constitucional. I tot això estava afavorit per un prestigi de Catalunya que, als anys 80, era indiscutit i que feia que tots els catalans, fossin nadius o immigrats, fossin favorables al sistema d'immersió lingüística. Les proves Pisa demostren un coneixement de les dues llengües raonable i no hi ha hagut enfrontaments pel tema lingüístic. Només una quinzena de pares han demanant que la llengua vehicular no sigui exclusivament el català. I crec que això, mirat des d'una perspectiva raonable, no es pot considerar un problema.

Aquest pacte es va qüestionar de forma clara amb l'arribada de Ciutadans a la política catalana. Recordo el dia que Ciutadans va treure els primers diputats i, en un comentari de cafè, vaig dir que tindria repercussions en el tema de la llengua. Un tema que mai havia generat problemes a Catalunya ara era qüestionat obertament i el PP que s'havia mostrat reticent però respectuós, en tenir la pressió de Ciutadans, es radicalitzaria i tindríem un problema on no el teníem. I crec que així ha sigut i ara en tenim un exemple més. El PP vol implementar les successives resolucions judicials plantejades per tal de fer efectiu un 25% de llengua vehicular castellana per a aquells pares que ho demanin. Ho tracten erròniament com la base del nacionalisme. La llengua no és el problema, és part de la solució. Espanya hauria de defensar la riquesa que és tenir diverses llengües. Veureu com el problema és errar el tret, és simplement estúpid.

Però també és cert que des de l'arribada del moviment independentista tampoc s'ha estat respectuós amb el pacte que s'havia acordat i s'han fet saltar totes les alarmes. Avui a Catalunya no hi ha consens sobre moltes coses. La cohesió social ha saltat pels aires fruit d'una política que, cada cop amb més força, ha anat deixant fora de joc prop de la meitat dels catalans, el consens i la lleialtat constitucional han deixat pas a la provocació repetida i ara tenim a Catalunya una societat dividida en blocs que parlen poc entre ells. I a més, degut als problemes polítics, Catalunya i els catalans han deixat de ser una societat prestigiada, avui és una societat problemàtica i que no té bona premsa. I això fa que el català tingui menys atractiu del que tenia per als que no parlen català a casa seva. Des de la meva perspectiva, tot això dificulta la defensa d'una política d'immersió a les escoles que defenso, però que sense l'acompanyament del que he explicat, pot tenir dificultats importants. Si els nouvinguts no se senten ben tractats, no se senten part d'un projecte inclusiu, ja no diguem si se senten de segona categoria, si la llengua catalana no retroba el prestigi i l'atractiu que tenia, poden demanar l'aplicació d'un nou model escolar com el que demana el PP i Ciutadans. I si aquesta demanda és important en nombre s'haurà d'atendre i entrarem en un nou marc lingüístic, cosa que jo no desitjo. Després de les darreres eleccions, vaig dir que mentre els que continuen defensant la cohesió social i el respecte mutu (fonamentalment les esquerres, els socialistes i els comuns) es troben qüestionats per totes bandes i perden força, la radicalització en blocs (independentistes per un costat i Ciutadans-PP per l'altre) guanya terreny i això es un perill per a Catalunya i per al català. Aquest és un motiu més per no estar d'acord amb la deriva independentista i arrauxada de la política catalana.

I tots sabem que això tenia una solució fàcil, que era haver convocat eleccions el 27 d'octubre, cosa que hauria evitat el 155. I encara té solució avui, perquè si es fes govern, si es fes l'autocrítica necessària i s'obrís la porta a les múltiples possibilitats de govern que existeixen (no solament la dels independentistes, sinó altres de més transversals que es podrien estudiar) ja no estaríem parlant ni del 155 ni de les possibles mesures que pot aplicar el govern de Madrid a Catalunya. Per acabar, voldria recordar que el fet que aquest govern tingui un programa inclusiu i social important no és cap cosa aliena al problema lingüístic que estem tractant, perquè el fet que les persones se sentin ben tractades, acollides i que se'ls tingui en compte té més a veure amb la seva actuació envers la llengua del que alguns creuen. I al final és la gent la que accepta el model escolar o el rebutja.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema