El professor de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) David R. Karger recomana mantenir un recel «sa» respecte a l'aplicació de les eines digitals contemporànies a tots els àmbits i facetes de la vida. Per aquesta raó, l'investigador aconsella als ciutadans que no renunciïn a demanar que aquells que ens vigilen a través de la Web, els dispositius mòbils, els wearables, la internet de les coses, el big data, l'aprenentatge automàtic, la intel·ligència artificial o la robòtica siguin també controlats. No obstant, des de l'Institut per al Futur, Richard Adler observa «forces fosques» que impedeixen que aquestes innovacions es puguin sotmetre a una supervisió que limiti el seu abast. El filòsof Stephen Downes, del Consell Nacional d'Investigació del Canadà, recorda que la xarxa difumina fronteres i anul·la precaucions que porta usuaris d'arreu a confiar en altres navegants dels quals no sabem pràcticament res: ni el nom, ni el lloc de residència, ni l'ocupació... Periòdicament, veus crítiques -l'última, la de l'actor nord-americà Jim Carrey- protesten contra el poder creixent dels algoritmes. I els mateixos algoritmes acaben vampiritzant les denúncies en propiciar que les empreses de sempre -Google, Facebook, Apple, etc.- s'aprofitin del seu potencial comercial per captar més visites, posar més anuncis i seguir alimentant la maquinària.
